Un cau de mil secrets

Familiar | Musical

informació obra


Direcció Musical:
Joan Vives
Intèrprets:
Clara Solé, Estel Tort, Marc Gómez, Edgar Martínez, Marta Muñoz
Direcció:
Roger Julià, Sergi Belbel
Coreografia:
Esther luengo
Companyia:
EM P
Autoria:
Antonio Tabares
Sinopsi:


Un cau de mil secrets és un espectacle escrit i musicat especialment per ser representat a l'Auditori de La Pedrera amb l'objectiu de donar una visió general de la Casa Milà i de la Barcelona de principis del segle XX, alhora que vol incidir en alguns aspectes educatius com el respecte a la diferència i la conveniència de saber observar les coses per poder anar més enllà de les aparences. Així doncs, combina contingut lúdic de qualitat amb valors educatius.

Es tracta d'un musical de butxaca dirigit a tots els públics, produït per Fundació Catalunya-La Pedrera i creat i escrit per Piti Español (lletra) i Joan Vives (música), interpretat pels cantants-actors de El Musical Més Petit. Els protagonistes d'aquest musical són el fil conductor de la història; a més d'actuar, canten acompanyats de música en directe inspirada en l'obra de Gaudí. Quatre actors i un músic interpretaran els sis personatges de l'obra, que tot i que està pensada per a un públic familiar, per la seva qualitat musical i de llibret és recomanable per a qualsevol públic amant dels musicals.


Crítica: Un cau de mil secrets

22/11/2015

El musical sobre la Casa Milà que retorna màgicament, com el Graziel de l'escena

per Jordi Bordes

L'arquitectura de Gaudí convida a encendre la imaginació. Va ser al 2009, que Piti Español i Joan Vives es van atrevir a construr un musical sobre l'emblemàtic edifici de La Pedrera (un malnom de la Casa Milà, en realitat). Un segle enrere costa entendre l'estètica d'aquealla façana torta, plena de forats i uns balcons amb unes reixes entortolligades. Ara, tothom fa cua per entrar-hi i retratar-ho. De la mateixa manera, si ara un pagès, vingut aBarcelona a descobrir el mar aparegués per una mena de forat negre en ple segle XXI s'escandalitzaria del vestir, el parlar i les actituds dels ciutadans. de fet, en aquesta paradoxa hi ha la sorpresa i també, l'enamorament. Saber fer una tria (realista o utòpica) és el que va convertir Gaudí en un geni. I el que pot treure el millor de tothom, sense necessitat de convertir-se en un geni. L'obra és molt dinàmica i juga a l'enfrontament de dos móns, tant semblants per generació, tant distants per context social. La comèdia és una de les claus d'aquest engranatge amb cançons, de fàcil tornada, que molt probablement deu revisar la lletra per adaptar-la als nous cataclismes i avenços tecnològics i socials. Un joc, un mirtatge, un somni. Ben bé el que pot projectar la contemplació de les obres d'aquest misteriós Gaudí (que, per cert, no hi apareix mai presencialment).