Un Conte de Nadal (El Musical)

Teatre | Musical

informació obra


Companyia:
Bohemias Produccions,
Intèrprets:
Frank Capdet, Xavier Casan, Jaime C. Segura , Clara Galí, Rosa Nicolás, Sergi González Bayod, Lua Amat
Sinopsi:

El Nadal arriba de nou, però el Sr. Scrooge continua malhumorat, com sempre. No li agraden les festes on tothom es feliç. Perquè un dia de festa es un dia sense vendes, sense fer diners... i això l'irrita profundament.Però aquesta vetlla de Nadal serà diferent per el vell i malhumorat avar.

El seu antic soci Marley, mort fa molts anys, li farà una fantasmagòrica visita, per advertir-lo que la seva actitud envers la vida i la gent el portarà a una mala fi. En Marley li enviarà uns espectres, que li faran veure el seu passat, present i futur, amb totes les conseqüències dels seus actes.

Scrooge s'adonarà que anava per mal camí  i, tot recuperant l'esperit nadalenc, canviarà la seva actitud per fer el bé i fer feliç a la gent. El destí no està escrit, i ell decideix canviar per ser un home millor.

Crítica: Un Conte de Nadal (El Musical)

29/12/2018

Clàssic i tendre però curt de màgia

per Jordi Bordes

El conte del sr Scrooge (Romanços!) de Charles Dickens defineix molt bé la bona voluntat del Nadal. En aquesta posada en escena es vol ser molt fidel a la imatge del conte (convertit en dibuixos animats, pel·lícules....) sense aportar-hi gaire res. En aquets sentit, aquells que vulguin veure'n una adaptació teatral no en sortiran decebuts. Però es pot fer més i molt millor amb el repartiment (Frank Capdet fa un Scrooge divertidament malèfic i Xavier Casan un anèmic Bob, sense esma de protestar res) i les complicitats musicals de Clara Peya. És una adaptació que troba un bonic coixí amb el cor (tot i que desfila massa ràpid i no reeixeix dramatúrgicament prou) i que explica la peripècia fil per randa. Però oblida la màgia del conte. Si en cinema es pot servir d'efectes especials, en teatre hi ha la convenció i el joc del directe per buscar-hi noves projeccions. 

Sens dubte, amb una adaptació més personal (no és suficient transformar els pensaments en cançó), jugant amb les eines teatrals i amb la capacitat actoral, podria veure's una adaptació fidel al conte de Dickens i també amb la màgia i sorpresa que demana l'escena. Sense personatges complexos (molt estereotipats) i coneixent el gir del protagonista, queda una producció tendra, honesta, senzilla però que no emociona com pretenia el mateix Dickens amb aquesta historieta.