Els artistes Maria de Marias i Andrew Colquhoun parlen sobre el seu projecte artístic i les accions dutes a terme en paisatges emblemàtics de la Garrotxa. Un entorn, un mitjà, un món: una certa contemporaneïtat són una sèrie de lectures|actuacions livestream a partir d’assatjos i escrits de pensadors i poetes que en el seu conjunt descriuen una humanitat i una certa contemporaneïtat definida com un «ambient electrònic».
Les lectures|actuacions es faran «live online» al capvespre fins al crepuscle en entorns naturals de la Garrotxa el dissabte 19 de setembre: Acte 1_una imatge del món i el dissabte 26 de setembre: Acte 2_una percepció del canvi. Seran obertes al públic (amb reserva prèvia) i, alhora, transmeses en vídeo livestream a través de www.twitter.com/sismografolot i www.twitter.com/livemedia.
Aquesta trobada/xerrada ens donarà l’oportunitat de contextualitzar aquests paisatges d’esdeveniments, aquests paisatges de temps en relació a les lectures|actuacions, a la tecnologia de vídeo livestream com «un mitjà artístic de creació», així com la trajectòria dels artistes que porten treballant amb Internet com un «entorn viu» des del 2000.
Maria de Marias ha impulsat un nou artilugi escènic a les xarxes. Convençuda de la necessària connexió entre l’art i la Natura s’ha gravat llegint assaigs a la muntanya en paratges gens transitats. Indaga sobre el temps, l’art, la realitat … Fa anys que hi dóna voltes, amb llibres de profunditat còsmica a la capçalera del llit. La conferència, efectivament, procura resumir la tesi dels llibres mostrant fragments del video. En el seu moviment editat, alguns cops juganer, sempre expressiu procura transmetre la intensitat de la tesi i projectar-la al cim, com qui crida esperant que faci ressò i que el missatge s’expandeixi a través del vent (com diria Bob Dylan a Blowing in the wind). Avui, qui millor desenvolupa aquest efecte són les xarxes socials i la tecnologia. Ara, insisteix la oradora la informàtica és la darrera tecnologia que s'afegeix al de la impressió, la lectura i la interpretació; una nova capa amb efecte multiplicador i que perverteix o transforma el sentit de la comunicació. Ella, però, seguirà defensant sentir la fortalesa de la terra, insistint en una cosmovisió naturalista en la que la informática és un element físic i degradable més.
Si el contingut de la conferència és revelador, potser la forma perjudica la mateixa recepció. Perquè dalt de l’escena si es busca una forma cultural sembla recomanable convertir la tesi en codi legible i seductor per a l’espectador. Una tesi que es resumeix com qui rellegeix apunts, si no es basteix amb la forma de conferenciant còmic o apassionat, no és representació: símplement es transmissió de missatge. Les noves accions que es multipliquen (arran de la Covid) s’han d’explicar per sí soles. La invitació de contemplar els vídeos de la lectura reposada a tocar d'un penya-segat o d'una ermita han de transportar, en certa manera, totes aquestes reflexions.