Un home amb ulleres de pasta

informació obra



Dramatúrgia:
Jordi Casanovas
Direcció:
Jordi Casanovas
Intèrprets:
Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers, Sergio Matamala
Escenografia:
Jordi Casanovas
Vestuari:
FlyHard Produccions
Producció:
FlyHard Produccions
Sinopsi:

No us ha passat mai que us trobeu una persona i noteu que us pren l’energia? No us he trobat mai vosaltres mateixos estant de bon humor i que us trobaveu algú i, per alguna extranya circumstància, acabaveu de mal humor i sentint-vos més petits que mai? A l’Aina l’acaba d’abandonar el seu xicot per telèfon, i a la Laia i a l’Òscar, els seus millors amics, no se’ls acut res millor que portar-li a sopar a casa un poeta que van conèixer fa unes setmanes, en Marcos Sarasate. No cal que us digui que, aquest Marcos, no és massa de fiar


Crítica: Un home amb ulleres de pasta

13/07/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

  Jordi Casanovas ha refet en aquest nou treball el text de “Tetris”, un dels de la trilogia dels videojocs, que li van donar popularitat. Si aquella obra ja tenia l'ambient de thriller, quasi de por, quan un convidat inicialment molt amable, interessant i expansiu comença a denotar una certa esquizofrènia. Ara, el seu alter ego que es revela és molt més radical. Apareix com una mena de Dràcula, com un dimoni disposat a abduir les ments de tots els mortals però que una dèbil i insegura escriptora de contes trenca el seu pla. Hi ha gore, misteri, rèpliques que es deixen en l'aire, per a què sigui l'espectador el que imagini motivacions. La trama circula ràpida i diàfana. És una molt bona obra per a públic jove. Recomanable, sobretot per a espais petis en què el públic estigui molt pròxim de l'escena. Tot i que la intriga fa un nus a l'estómac, aquest estrenyerà més, si compta amb la proximitat com a còmplice. Casanovas és uja un nou autor consolidat. La mostra? Va arrencar a la Villarroel, sota el patrocini de Javier Daulte i va ser rebut amb fredor. Ara és la bandera de la seva generació d'un teatre màgic, lúdic, directe i que insinua càpsules de reflexions.