Vist el dissabte, 12 de desembre de 2020 al Teatre Municipal de Girona, dins del Festival Temporada Alta.
Ens trobem, públic i actor (Marcel Tomàs per a ser més concrets) preparats per començar una inoblidable vetlla de teatre Shakespearià amb actors 'mediàtics' que són a punt d'arribar, però que no acaben de trobar Girona (és clar, com que són de Barcelona...), i mentrestant apareix un figurant gallec, ex paleta, que ha patit un sinistre laboral que ens explica amb pèls i senyals...
Amb quatre canyes es pot fer un palau? Doncs si, el geni i la feina de Cascai Teatre, que, amb un humor molt ben trobat, esbudella literalment l'obra de Shakespeare, oferint-nos moments de les seves tragèdies, fent-ne una dissecció (si m'ho permeteu, una autòpsia) força ocorrent a través dels seus personatges i sobretot, de la seva curiosa mania de fer morir als seus protagonistes i secundaris. I per a fer-ho més distret, tots i cadascun d'una forma original i diferent.
Deixant els hilarants moments que tots dos (Marcel i Toni) ens deixen a l'escenari, hi ha un munt de recursos escènics, com ara fer servir música i cançons, una taula amb tota mena d'objectes per a reproduir efectes de so, un micròfon amb girafa per a fer participar al públic de les frases més inspirades, i uns moments de vídeo molt ben trobats, basats en el moviment de càmera per una mena de 'Rue del 13 percebe' (només apta per a carrosses) feta amb jocs infantils (no vull dir marques, però surten molt a la tele) i amb un travelling que cobreix la complexitat del text cantat... que espremen sense pietat.
Tot això i molt més, com ara una escena sencera amb participants del públic reproduint la mort de Desdemona a mans d'Otel·lo (no ben bé fidel a l'original), i una fugissera aparició de l'Excalibur, perquè els entesos en la matèria descobrissin la des-contextual errada intencionada.
En fi, una manera divertida per apropar-se al món de Shakespeare que no és per a públic familiar, tot i que pot fer-ho passar a joves a partir dels 10 anys, però que, aviso, encara ho farà més als qui coneguin una mica l'obra del gran geni anglès.
Confesso que en els moments en què el Marcel es posava a recitar 'seriosament' alguns dels passatges més coneguts, un tenia la sensació que s'ha perdut un gran intèrpret de teatre 'seriós'.
I com no, ressaltar també la feina excel·lent del Toni Escribano, un secundari de luxe en aquesta ocasió, però sense el qual tots els elogis podrien no haver estat tan justificats.
