Under

Circ

informació obra


Intèrprets:
Fernando Posse, Fernando Melki, Leti Garcia, Antonia González, Emiliano Sánchez Alessi, Marta erras
So:
d2mau
Interpretació musical:
Feliciano Garcia, Ramon Vagué, Maurici Pasqual
Vestuari:
Aline Vincent
Il·luminació:
Juaquín guriado
Producció:
UnderCirc, Zirkòlika, Born CCM
Autoria:
Santiago Rusiñol
Direcció:
Xavier Albertí
Sinopsi:

Under. Històries sota terra és un espectacle de circ actual per a tots els públics. Ens proposa un recorregut fantàstic per diferents ciutats del món on descobrirem la bellesa arquitectònica de les parades de metro subterrànies, a través del vídeoart. 

‘Under’ és el viatge en metro d’un entranyable clown solitari que busca un lloc on passar el cap d’any i que es va trobant pel camí uns divertits personatges que el sorprendran amb els seus increïbles números de circ de malabars, acrobàcia, antipodisme, aeris i humor. Tot acompanyat d’una música en directe que evoca els països pels quals transita aquest metro fabulós: Portugal, Itàlia, Suècia, Alemanya, França i Espanya. 

Un espectacle per sorprendre, emocionar i viure moments de circ combinats amb “històries sota terra”.

Crítica: Under

21/12/2018

Absorvent àudiovisual i espai sonor per a un circ correcte

per Jordi Bordes

El primer espectacle que ha servit per obrir la gala dels Premis Zirkòlika i que, posteriorment, fa temporada presenta un circ correcte, que no sorprèn. La peça compta, això sí, amb una juganera composició musical ben espontània. I amb unes imatges molt editades de diferents estacions dels metros d'arreu del món. es pot reconèixer les estacions del Clot (L1) i del Drassanes (L3) de Barcelona,però també la del subway de Nova York, per exemple. El vídeo té la delicadesa d'entrar en loop mentre s'executa un exercici acrobàtic, per no retar focus a l'actuació en directe. I de trobar mil formes i punts de vista, amb molts primers plans que alternen contrapicats, exposicions fixes, túnels que agafen corbes i projecten una perspectiva subjectiva...

És a partir d'aquestes imatges que es construeix l'excusa dramatúrgica: l'encanteri que rep un clown reconvertit en personal de neteja (com faria el Tricicle al gag d'Exit, a l'actual Hits). Aquest personatge, (que recorda prou un Charlot), prova de celebrar el seu aniversari en solitari (com aquell Mr Bean) i, de sobte de dins la seva taquilla s'encén una llum se l’emporta, com si fos Alícia al país de les meravelles. Entra en una mena de forat negre que porta a noves dimensions com a 4 d'òptic. Aquest és un espai idoni per als jocs amb la gravetat dels acròbates (baixant de la corda, movent mocadors amb els peus i les mans alhora o fent voleiar maces). Són números que, fins al notable mà a mà final (amb un enginyós inici fent veure que hi ha una aglomeració dins de les andanes o en un vagó del metro) passen massa linealment, sense massa sorpreses, tot i la dificultat tècnica (com ara el rebot de pilotes). Els artistes que dominen en cada especialitat, excedeixen en gesticulació. Sense girs, ni sorpreses (l'argument és prou previsible) la peça acaba destacant pels complements musical i el video i no pel circ que els convoca.