Vals-blessé(é)

Circ

informació obra


Companyia:
Daraomai-zuid
Autoria:
Martí Soler
Intèrprets:
Martí Soler, Fèlix Cucurull
Composició musical:
Fèlix Cucurull
Direcció:
Joan Arqué i Martí Soler, Mirada externa: Blai Mateu, Los Galindos, Joan Català, Alba Sarraute
So:
Mau Pradas
Il·luminació:
Yuri Plana
Vestuari:
Rosa Lugo
Vídeo:
Mapping: Marco Domenichetti, Animacions: Laia Domingo
Escenografia:
Ulic (El ferrer) Àngel Calopa
Sinopsi:

A vegades busquem, busquem i rebusquem.

Busquem desesperats o busquem pacients, però busquem. Busquem aquella dansa, aquell ball que ens ajudi a superar el moment difícil i dubtós en què ens trobem. Busquem el ball que ens alliberi del pes d’aquell moment. Com l’acròbata que busca l’harmonia per a aconseguir el seu triple salt mortal i, de cop, silenci… I en el desequilibri vertiginós del nostre ésser potser trobem. I llavors experimentem, per primera vegada, els passos del vals del ferit, de l’humà que afronta la mort per la seva necessitat de viure i d’acceptar la seva naturalesa vingui d’on vingui. Però de seguida oblidem i tornem a buscar, per tornar a ballar.

Crítica: Vals-blessé(é)

10/05/2014

Afinat univers musical en un desigual exercici de circ

per Jordi Bordes

L'arrencada del nou espectacle d'una companyia Daraomaï sota mínims és captivador. Com si fos un concert de cantautor d'on, de sobte, apareix un acròbata amb la roda cyr seguint el ritme i deixant que la cançó d'amor perdut s'empelti en el moviment. I després Martí Soler arrenca amb un solo de trompeta, mentre la roda cyr dóna tombs sobre sí mateixa. La pega és que és molt complexe donar gaire més recorregut a aquest esquitx de pensament en primera persona, que l'un canta i l'altre balla. Hi ha més elements que esdevenen catàrtics com el vestit vermell (que s'aniran intercanviant) i que també serà la nota de color d'un video dil·lustracions evocadores. Pel mig, encara cauen ganivets clavant-se en altres estructures  en forma de circumferència. Sï que podria donar joc l'estructura construïda amb tres rodes cyr de diferent diàmetre. Fer un exercici amb una sola disciplina, pràcticament, corre el risc de repetir-se. Probablement, amb una dramatúrgia més tensada la peça trobaria la seva bruixola, ara sembla que navegui intuïtiva i desvagada sense rumb.

 L'espectacularitat de l'1, 2, 3 poma que tants èxits va aconseguir, exigeix un treball  més acurat perquè el públic que els coneix els demanarà una certa continuïtat amb el treball anterior. No és imprescindible que mantingui les disciplines o, fins i tot, pot afluixar el to (que anava carregat de punts còmics notables) però cal enfortir els elements d'aquell ADN comú d'abans.