Van Gogh, el musical

Musical

informació obra


Composició musical:
Roc Olivé, Joan Olivé
Autoria:
Joan Olivé, Marc Artigau
Text:
Joan Olivé
Intèrprets:
Roger Pera, Mingo Ràfols, Miquel Malirach, Joan Olivé (cover)
Interpretació musical:
Dionís Olivé (direcció instrumental), Víctor Gorriti (guitarra elèctrica), Núria Garcia Bonilla (violí)
Coreografia:
Lidia Ibáñez
Il·luminació:
Carles Lucena
Escenografia:
Gala Garriga
Vestuari:
María José Colado
Direcció:
Roc Olivé, Joan Olivé, Montse Rodríguez
Producció:
TesTistosTigues
Sinopsi:

"Van Gogh, el musical" és una comèdia de situació al més pur estil “La extraña pareja” o “Plats bruts” amb la peculiaritat que la nostra parella còmica es troba en ple segle XIX, en un petit poble francès anomenat Arlés i està formada per dos grans pintors impressionistes, Vincent Van Gogh i Paul Gauguin, que van viure junts durant dos mesos l’any 1888. 

Durant aquests dos mesos de convivència, Van Gogh s’enamorarà d’una prostituta d’Arlés que es deia Úrsula Layer, el màxim desig de la qual era ser pintada i fornicada, o viceversa, pel gran pintor impressionista Paul Gauguin, que justament estava passant una etapa poc inspirada.

El simple fet d’imaginar-se pintant una prostituta rural i poc amant de la depilació no l’ajudava massa a sortir de la seva apatia pictòrica. El desig de Paul Gauguin era fugir a Tahití a pintar indígenes nues. En Vincent Van Gogh, per la seva part, intent seduir l’Úrsula i demanà consell al seu amic Robert, un girasol amb molt poc a dir; o potser no? Com aconseguirà Vincent Van Gogh l’amor de l’Úrsula Layer? Amb un autoretrat? O cantant una bona cançó… Doncs això és un musical...

La vida de Vincent Van Gogh explicada de la manera més boja i gamberra possible, passant per Holanda, París, Arlés o el sanatori Saint-Rémy-de-Provence i fins el dia de la seva mort, el 29 de juliol de 1890, ara fa 125 anys.

Crítica: Van Gogh, el musical

21/09/2015

Qualsevol llicència és bona si la música sona

per Andreu Sotorra

Com que els dos autors i lletristes d'aquest musical són de la corda de l'humor, els deu fer gràcia que un pintor com Van Gogh, de qui es commemora el 125è aniversari de la seva mort, es tallés un tros de l'orella quan ja estava tocat per la bogeria que, sense ell saber-ho, el portaria al cim de la glòria de l'art quan ja no hi fos. El cas és que la tallada d'orella esquerra amb una navalla, segons la versió oficial, no és pas per una decisió romàntica i voluntària, com relata el musical, sinó per les baralles i els enfrontaments entre ell i el pintor Paul Gauguin, durant el breu temps que conviuen plegats a Arles, el 1888. I si bé és cert que, un cop tallada l'orella, Vincent Van Gogh la va portar a un bordell embolicat en un paper de diari i la va regalar a una prostituta de qui estava encaterinat, anomenada Rachel, la presència aquí d'aquesta geganta de la vida, anomenada Ursula Layer, hi surt també de trascantó. Però, no ens esveréssim pas. Això és un musical i els mateixos autors adverteixen que, ni que estigui basat en fets reals, la meitat de la història pot haver estat inventada. Per tant, qualsevol llicència és bona, si la música sona. (...)