Vània

informació obra



Companyia:
Les Antonietes
Autor:
Anton P. Txékhov
Adaptació:
Oriol Tarrasón
Direcció:
Oriol Tarrasón
Intèrprets:
Pep Ambròs, Annabel Castan, Mireia Illamola, Arnau Puig, Bernat Quintana
Escenografia:
Les Antonietes, Sam Quiles i Assad Kassab
Vestuari:
Les Antonietes, Sam Quiles i Assad Kassab
Il·luminació:
Iñaqui Garzón
Sinopsi:

Després de l’excel·lent rebuda del seu anterior muntatge Stockmann, Les Antonietes proposen un acostament a L’oncle Vània. Entre odis, amors, gelosies i frustracions, sis personatges es debaten per comprendre què hi han vingut a fer, en aquesta vida, a part de beure vodka i escalfar el samovar.

Tot sovint se’m critica que només escrigui sobre fets mediocres, i que no representi herois positius. Duem un vida provinciana, les nostres ciutats empobreixen i el nostre poble està exhaust. Tots, mentre som joves, cantem com pardals sobre munts de fem; als quaranta anys ja som vells i comencem a pensar en la mort. Quina mena d’herois som? Només vull explicar a la gent, amb total honradesa: mireu com n’és d’avorrida i d’apagada la vostra vida. Que les persones ho entenguin, això és el que més importa; si així ho fan, segurament inventaran una vida diferent i millor. L’home millorarà quan ho hagi entès.” (Anton P. Txékhov)

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria de dramatúrgia/adaptació (Oriol Tarrasón).

Crítica: Vània

31/01/2014

Adaptació fidel i respectuosa i, al mateix temps, fresca i i encaixablement contemporània. Imprescindible.

per Manuel Pérez i Muñoz

Quan Txèkhov es deixava caure pels assajos d'alguna de les seues obres s'indignava pel sentit i les interpretacions donades als seus textos. S'explica que fins i tot va arribar a afirmar: “Jo vaig composar comèdies de costums i Stanislavski les ha transformades en drames sentimentals”. Segur que el mestre rus, salvant totes les distàncies temporals, no hauria pensat el mateix de la relectura de L'oncle Vània que la jove companyia Les Antonietes ha aixecat per al Teatre Lliure.

I no és simplement que el muntatge hagi trobat el to a l'hora d'encabir el drama existencial dels personatges i el patetisme còmic de les situacions, són també les imaginatives i esquemàtiques solucions escenogràfiques, economia comunicativa que ens recorda el brillant teatre en cru de Veronese i que contribueix a fer surar tota la força del text. La supressió d'alguns personatges gairebé no trenca el sentit global i fins i tot l'obligació de doblar paper d'alguns dels actors es resol de forma molt imaginativa, picades d'ull la platea incloses.

Les Antonietes, en definitiva, han sabut crear un Vània fidel i respectuós i, al mateix temps, fresc i encaixablement contemporani, una fructífera cadena d'encerts per a una de les sorpreses de la temporada. Imprescindible.