Sí, una gala de cinc
estrelles i no pel que fa al nombre de ballarins participants que eren deu, sinó
per la categoria de la gala que ha sigut una de les millors que s’han pogut
veure en els últims anys al nostre país, en el que fa referència a espectacles
a càrrec de ballarins provinents de l’antiga Unió Soviètica.
Generalment, tota
gala d’estrelles de ballet porten un reclam i en aquesta ocasió ha sigut el nom
d’Ivan Vasiliev, un ballarí que ja ens va deixar bocabadats quan va actuar al
Liceu de Barcelona els anys 2011 i 2012.
Vasiliev és un ballarí
fora de sèrie en el que fa referència a les seves condicions físiques que
prenen unes dimensions extraterrestres en els salts i els girs. Però pel que es
va poder veure a la funció de Terrassa, el ballarí no cuida els seus dots
naturals, posteriorment afinats a bones escoles del seu país, doncs fa un
exhibicionisme tan histriònic de la tècnica que la seva execució s’acosta més a
una demostració circense que una interpretació de dansa. En el pas a dos de Don Quixot, Vasiliev no es va ajustar als
matisos i línies que caracteritzen aquest ballet del segle XIX doncs tot ho va
posar al servei d’uns salts i girs desmesurats que al final li van arribar a provocar una
respiració convulsa, impròpia en un ballarí de tan sols vint-i-vuit anys. Oxana
Bondareva, una ballarina tot terreny tècnic i amb alguns tics d’exhibicionisme,
va ajustar-se millor al caràcter que requereix la coreografia de Marius Petipa.
Vasiliev firmava i va
interpretar al costat de Bondareva, la coreografia d’Amadeus. L’estrena mundial d’una coreografia de línia contemporània
de fàcil oblit, que va deixar patent que el millor de la peça va ser la interpretació
que va fer Albert Guinovart al piano de l’Andante
del Concert núm. 21 de Mozart.
Dit això, és obvi que
el millor de la vetllada va recaure en la interpretació de diversos fragments d’obres
clàssiques i contemporànies que van fer els vuit intèrprets restants.
Chinara Alizade i
Vladimir Yaroshenko van brillar en l’execució del pas a dos de la Bella Dorment i en The Tempest, un duet inspirat en l’obra de Shakespeare amb música
de Henry Purcell i coreografia de Krzysztof Pastor.
Maria Mishina i Andrei
Bolotin, ambdos solistes del Ballet Bolxoi, van ser aplaudits per la seva
interpretació d’El Corsari i
especialment per la de La Sílfide, on
van realitzar una demostració excel·lent de l’estil coreogràfic d’August
Bournonville.
Anna Scherbakova i
Dmitri Kotermin van estar millor en la suggerent peça contemporània Palitra Zhizni d’Elena Limeshevskaia que
en el pas a dos del cigne negre d’El llac
dels cignes.
Diana Kosireva i
Alexandr Smolianinov van ser la guinda de la nit gràcies a una acurada execució
de l’Adagi de La Bayadera de Petipa i
especialment per la magistral interpretació, precisa i enlluernadora tècnicament
i rica en matisos dramàtics, de Les
flames de París, un ballet sobre la revolució francesa, de Vasili Vainonen i
amb música de Boris Asafiev, que va ser estrenat l’any 1932 al Teatre Kirov de
Leningrad.
