Viaje al fin de la noche

Teatre

informació obra


Direcció:
María San Miguel
Autoria:
María San Miguel, Workcenter Studio in Residence
Intèrprets:
María San Miguel, Pablo Rodríguez
Ajudantia de direcció:
Nahia Laiz
Composició musical:
Jorge Arribas
Companyia:
Workcenter Studio in Residence
Sinopsi:

Viaje al fin de la noche transcorre a una sidrería. les sidrerías són espais essencials a la vida social i identitària basca. Hi ha dos personatges, el fill i la filla envoltats d’aquells qui els miren: El fill dels assassinats per ETA. La filla dels assassinats pel GAL. la filla d’un etarra figitiu.

El fill que fins fa poc no sabia qui era veritablement el seu pare. El fill va créixer amb el silenci. La filla d’un dels primers assassinats, que va aprendre a fer ús del silenci. Diferents vivències que construiran un relat del que no sabem el final.

Viaje al fin de la noche és un mosaic del present al País Basc que es construeix a partir de les veus que encara no han estat escoltades: els relats dels fills i filles de la violència. En aquest nou temps, els fills i filles de les víctimes i perpetradors són els actors d’una nova societat que tracta de deixar enrere una història de violència

Crítica: Viaje al fin de la noche

01/12/2017

La paraula que emergeix quan finalitza la violència

per Teresa Ferré

La companyia Proyecto 43-2 ha estrenat a Barcelona la darrera peça de la seva trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva. Una proposta escènica, la base de la qual són entrevistes a persones que han patit les conseqüències d’un conflicte polític que finalitzà el 2011 quan ETA abandonà les armes. Recerca i documentació per fer teatre,  teatre polític per fer pedagogia, però sobretot una manera de treballar que neix de l’honestedat, el compromís amb els testimonis i la qualitat artística.

Viaje al fin de la noche té dos personatges, un home i una dona. Les interpretacions de María San Miguel i Alfonso Mendiguchía convencen des del verisme i la conversa sense estridència, fugint de l’afectació, en una obra on la paraula és protagonista. (...) El fill de la terra i la filla del mar, ell i ella, memòria individual i col·lectiva perquè són alhora molts elles i ells, tenen un punt en comú: ser fills de morts pel terrorisme (d’ETA o del GAL). L’excel·lent dramatúrgia de María San Miguel trena una realitat  complexa, de situacions comunes i intercanviables, afirmacions contundents i matisos necessaris on no hi cap la hipocresia. Aquest també és un viatge des del silenci i l’asfíxia fins la necessitat de parlar i un trajecte circular des dels records als desitjos més quotidians i gairebé infantils, que poden ser exactament els mateixos. Un text que tot i que tracta la història recent d’Euskadi es pot extrapolar a altres conflictes i al dolor de la pèrdua més universal.

Trivial