Víctor Ullate Ballet

Dansa

informació obra


Coreografia:
Víctor Ullate i Eduardo Lao
Composició musical:
Luis Delgado, Beethoven, Ravel
Escenografia:
Carles Pujol, Paco Azorín Eduardo Lao
Sinopsi:

Víctor Ullate Ballet torna a abanderar les innovadores tendències de dansa amb aquest espectacle en què s’expliquen quatre històries diferents. Bolero, Seguriya, Tres, Apres toi  forma part de la unió entre la dansa clàssica contemporània i la música de Maurice Ravel, Beethoven i les arrels flamenques, arribant a obtenir una manera de ballar i coreografiar molt característica que ajuda a l’espectador a viatjar al passat, reviure històries d’amor o relfexionar sobre la dicotomia home-dona. 

Seguiriya

Coreografia: Víctor Ullate
Música: Luis Delgado
Vestuari: Eduardo Lao
Escenografia: Carles Pujol
Il·luminació: Paco Azorín
Duració: 40’

Tres

Coreografia: Eduardo Lao
Música: Ludwig van Beethoven
Escenografia: Paco Azorín
Il·luminació: Paco Azorín
Vestuari: Eduardo Lao
Duració: 20’

Après toi

Coreografia:  Víctor Ullate
Música: Ludwig van Beethoven
Muntatge: Eduardo Lao
Il·luminació: Eduardo Lao
Vestuari: Víctor Ullate
Duració: 10’

Bolero

Coreografia:  Víctor Ullate
Ajudant de Direcció: Eduardo Lao
Música: Maurice Ravel i Manisero (interpretatat per l’Argentinita)
Il·luminació: Paco Azorín
Duració: 20’

Crítica: Víctor Ullate Ballet

11/10/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Montse Otzet

Felicitats i bravo per Víctor Ullate! Felicitats pels 25 anys de la seva companyia i bravo per haver estat capaç de superar mil i una vicissituds. Per una banda, haver sabut bregar amb els polítics de torn i per l’altra, haber estat capaç de no desaparéixer a l’ombra d’una companyia veïna: la Compañía Nacional de Danza, tant en l’època de Nacho Duato, com amb l’actual de José Carlos Martínez. 

Víctor Ullate és un lluitador innat que veu recompensat el seu esforç amb el reconeixement del públic, fet que va quedar més que demostrat al final de la funció: un nombrós públic dempeus rendit davant el coreògraf.

El programa de la celebració d’aquestes més de dues dècades és molt variat i permet apreciar l’estil coreogràfic d’Ullate a través de tres obres que van des del 2000 fins l’any 2012. Un segell creatiu en què es reconeix l’empremta que li va deixar qui va ser el seu gran mestre: Maurice Béjart, a qui Ullate dedica: Après toi i Bolero.

La primera d’aquestes peces és un solo interpretat pel seu fill Josué, un bon exemple de ballarí que sap dotar la tècnica de sentiment. El Bolero, amb música de Ravel, és sens dubte una bona traca per tancar la funció. En aquesta obra Ullate mostra el contrast entre la feminitat i la masculinitat i ho fa situant-nos als anys 20 del segle passat, fet encertat que permet exhibir un vistós vestuari, característic de l’època.

Seguiriya, coreografia on Ullate innova les tendències de la dansa espanyola, és una obra coral que malgrat haver estat estrenada l’any 2000 aguanta bé el pas del temps.

Tres d’Eduardo Lao, és la quarta obra del programa, i en aquesta coreografia, el també director artístic de la companyia, mostra la dificultat d’una relació de parella quan apareix una tercera persona.

Si  el Ballet Víctor Ullate s’hagués de qualificar en una sola paraula que resumis la seva vàlua, aquesta seria: ballarins. Sens dubte el millor de la companyia és el nivell dels ballarins i l’estil homogeni que els caracteritza, qualitat que els ha estat donada per un gran mestre: Víctor Ullate. De totes maneres, aquesta homogeneïtat tècnica no desdibuixa les personalitats individuals, com és el cas de Laura Rosillo i Cristian Oliveri, esplèndids en els rols protagonistes de Bolero.