Viejo amigo Cicerón

Teatre

informació obra


Direcció:
Mario Gas
Autoria:
Ernesto Caballero
Intèrprets:
Josep Maria Pou, Bernat Quintana, Miranda Gas
Sinopsi:

Viejo amigo Cicerón és una obra centrada en la figura del cèlebre orador romà, protagonista destacat de les intenses lluites i violentes transformacions esdevingudes en el segle primer anterior a la nostra era. Cicerón personifica la integritat moral de qui manté la coherència de les seves conviccions polítiques encara en les més adverses circumstàncies.

Crítica: Viejo amigo Cicerón

23/10/2019

Retrat polític minuciós d'avui a partir del Ciceró del Senat romà

per Jordi Bordes

Ernesto Caballero, ara com a dramaturg, demostra inteligència perquè en comptes de donar respostes tancades als grans debats ètics de la democràcia, prefereix escapolir-se amb el desenllaç fatal de Ciceró. Però abans, al darrere d’una grandiosa taula de biblioteca, incita a la necessitat de parlar de les dues maneres d’entendre Roma: amb la raó de la República o amb el pragmatisme de Cèsar. No han de per què ser excloents, necessàriament. La posada en escena de Mario Gas permet la preponderància del protagonista (un Josep Maria Pou immens, com ens té acostumats) però alhora dona raons i espai per als estudiants (Bernat Quintana i Miranda Gas)que, teòricament, havien de fer un treball de fi de carrera sobre Ciceró i els apareix un personatge estrany que els assegura que és ell mateix i que els converteix en el seu deixeble fidel i en la seva filla estimada.

Mario Gas completa la seva trilogia de personatges clàssics (després de Sòcrates i Calígula) amb aquesta dramatúrgia que apropa les contradiccions de l’orador romà Ciceró al segle XXI. Amb un joc fantasiós, tan evident com eficaç, Caballero utilitza el personatge històric per tensar l’ètica política actual. Es va estrenar a Mèrida l’estiu passat, però hi ha molts passatges (què ha de prevaldre, la llei o la democràcia?, quins són els límits del poder del poble?...) escrits perquè ressonin en l’actualitat política catalana. Ciceró planteja una actitud raonable: abans de barallar-se, seure i parlar-ne. Sit and talk. No és rabiosa actualitat?

Josep Maria Pou és aquest Ciceró immens que es fa vulnerable perquè dubta i perquè admet, en la distància, que va equivocar-se quan va voler infligir durs càstigs sense els judicis perceptius. Però a difere`cnia de peces com Moby Dick o Su seguro servidor, Orson Welles ve molt ben acompanyat per Bernat Quintana i Miranda Gas, que no són mera comparsa, sinó que estableixen un diàleg teòric (a vegades per sobre del filòsof i tot) que seria molt convenient rellegir amb calma.

Trivial