Woyzeck. Iguana Teatre

Teatre

informació obra


Companyia:
Iguana Teatre
Autoria:
Georg Büchner
Dramatúrgia:
Pere Fullana
Direcció:
Pere Fullana
Intèrprets:
Carles Molinet i Aina Cortès
Sinopsi:

Ens hem apropat a Woyzeck amb una inevitable reverència que s'ha convertit en una admiració inesperada i sincera. Resulta fascinant descobrir amb Georg Büchner, metge, filòsof i dramaturg interessat en qüestions frontereres entre les ciències naturals, d'una part i de la metafísica i la moral de l'altra part, crea aquesta obra pionera del teatre modern amb esbossos d'escenes sense una connexió clara i amb un ampli ventall de característiques gravades en la memòria col·lectiva, com són el doctor egocèntric, el militar imbècil, el miserable, el mascle fanfarró, la dona infidel i els idiotes. Büchner construeix una tragèdia atemporal on cada escena és el vers d'un poema sobre l'explotació dels febles, l'amor, la compassió, la gelosia i el fracàs. (Iguana Teatre)

Crítica: Woyzeck. Iguana Teatre

26/01/2014

Generositat perduda en l'abisme

per Jordi Bordes

Comptar amb pocs recursos implica imaginar molt més per resoldre les mancances. En aquesta tessitura s'instal·la la versió de Woyzeck d'Iguana Teatre. Amb un espai escènic molt inspirador, que es desplega amb eficàcia i que dota de diferents recursos per a il·lustrar les diferents escenes i els múltiples personatges. També hi ha una generositat en la interpretació, crua o grotesca (depenent dels personatges). La fredor acompanya la desesperança. Té, doncs, tots els elements per a generar impacte i destapar la controvèrsia. 

L'obra de gran radicalitat en el moment que va ser escrita arriba sense filtres. D'entrada, és positiu perquè és coherent amb la cruesa que va ser plantejat (la mort de l'autor al 1837 va impedir que l'acabés d'escriure i no es va estrenar fins al 1913). L'obra no genera més que una certa compassió cap a un desgraciat que acabarà matant l'únic que té per por a què li prenguin. No és un heroi, és un perdedor en tota regla. Perquè tothom n'abusa i perquè l'única acció valenta és traidora i anihiladora. El plantejament grotesc fa impossible identificar-se amb ningú. I ja no és creïble que tot els personatges es moguin amb aquesta òptica tant desproporcionada. El mèrit del grotesc és quan un s'hi troba reflectit o relativitza les escenes d'èxit dels líders més respectats.