Yira

Teatre

informació obra


Companyia:
Gaston Core i La zoologica
Direcció:
Gaston Core
Ajudantia de direcció:
Sergi Gibert
Dramatúrgia:
Gaston Core, Akemi Goto, José Martino, Rhona Pearce, Salvador S. Sánchez, Dolors Sans, Sergi Gibert, Natalia Aguirre Marchione
Intèrprets:
Akemi Goto, José Martino, Rhona Pearce, Salvador S. Sánchez, Dolors Sans
Escenografia:
Natalia Aguirre Marchione, Gaston Core
Vestuari:
Natalia Aguirre Marchione, Gaston Core
Il·luminació:
Natalia Aguirre Marchione, Gaston Core
So:
José Martino
Assesoria de moviment:
Frederic Gómez
Sinopsi:

Una cambrera japonesa que balla flamenc. Una actriu estrangera que aprèn idiomes amb l'ajuda d'un radiocasset. Un músic ambulant. Un cantaor tancat que vol triomfar. Tots vigilats per una veu en off, mecànica i distant. Tots s'interpreten a si mateixos a la recerca de millors oportunitats, captats per un moment, emmagatzemats a la rebotiga d'una sala de banquets esperant instruccions per realitzar els seus serveis. Allà lluitaran contra la realitat i transformaran l'espai per reconstruir-hi els seus records.

Yira és una composició de fragments de vides errants, una recerca personal per construir la pròpia identitat en un món complex i aparentment inaccessible.

Aquest espectacle forma part del programa Año Dual España-Japón, organizat per l'ambaixada japonesa a Espanya.

Crítica: Yira

28/06/2014

Un forat negre en la meitat de l'espectacle

per Jordi Bordes

S'intueix que hi ha moltes idees a Yira, un muntatge que vol navegar de la comicitat a una certa emoció, fins i tot a una reconciliació dels personatges. Però costa entendre-ho.

L'entrada és graciosa i refrescant, com predica el cicle del Tantarantana aquest final de juny i juliol: Una entrevista de feina a una japonesa que vol ser tot servicial i humil, com pensa que volen que ha de ser la candidata. Però tot es va torçant amb comicitat. És una escena ben travada, ella sempre mirant d'evitar el centre del focus, i preferir-ne els marges, submissa. 

A partir de llavors, es produeix una mena de forat negre que costa entendre quins personatges deambulen (tot i que es percep una cert animadversió dels uns contra els altres) ni què persegueixen. Hi ha, sí, una música en directe que ho fa tot agradable però el buit dramatúrgic segueix existint a escena.  Torna a redreçar-se el vaixelll en la darrera escena on, de sobte, un personatge arrrenca a cantar unes coblas. Es produeix una reconciliació i tot sembla que havia de tenir un sentit per arribar a aquesta escena confortable. Probablement, ajudaria a l'escena deixar més clares les motivacions de tots els personatges/actors. I mirar d'explicar quina relació té l'obra amb el títol (Yira ve de girar en italià, però és una manera d'expressar popularment  una prostituta en l'argot porteny)