Yo me bajo en la próxima ¿Y usted?

Teatre

informació obra


Companyia:
Producciones Imperdibles (Andalusia)
Autoria:
Adolfo Marsillach
Direcció:
Jose Mª Roca
Intèrprets:
Belén Lario De Blas, Javier Castro
Il·luminació:
Sergio Collantes
So:
Sergio Collantes
Escenografia:
José Pipio
Ajudantia de direcció:
J. P. Ibánez
Sinopsi:

Yo me bajo en la próxima, ¿y usted?, ens explica la història en clau d'humor de com van viure les primeres generacions en l'Espanya de després de la Guerra Civil. Un home i una dona, una parella de les moltes que es van conèixer, van casar i van conviure amb les dificultats de l'Església, la moral social, la por, i sobretot la repressió sexual, en definitiva "el règim".

A través d'aquesta història van apareixent, els llocs que es freqüentaven en l'època (sales de ball, piscines, cabaret...), igual que les notícies de la ràdio, els anuncis, les cançons de moda, etc. El text ens porta a la reflexió de com van haver de viure diverses generacions d'Espanya, quan Europa acabava als Pirineus.

Aquesta obra participa en la IV edició del cicle Complicitats que programa el Tantarantana amb teatres i companyies d'arreu de l'estat. 


Crítica: Yo me bajo en la próxima ¿Y usted?

29/08/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

Produccions Imperdibles d'Andalusia ha rescatat una comèdia d'Adolfo Marsillach que es remunta al 1981, l'època d'efervescència política i d'alliberament sexual que es donava per exemplar la transició tant política com social. Marsillach va escriure aquesta comèdia, amb un regust melancòlic a la infància i la joventut despreocupada. Avui la peça ressona, per moments, a teatre de l'absurd amb insòlites i increïbles escenes que protagonitzaven aquells personatges que, en realitat,. són tiets o avis de nosaltres mateixos.  

Són personatges que avui estan desfasats però que lliguen molt bé amb els còmics que il·lustra de fons els passatges, un punt naïf, romàntic i ingfenu. El contrapunt és, més aviat, apocaliptic, de trencament de tot. Els dos actors es desdoblen en infinitat de personatges servint-se d'una caracterització esquemàtica però efectiva. Però l'obra pateix per avançar. Es fa un pèl lenta i esgota repassar tants passatges (tot i que molt ben interpretats) de la vida sexual i juvenil de la parella.