Hacia un sol negro es pot veure al Mercat de les Flors de l'1 al 3 de març.
Quin és l'origen d'aquest projecte coreogràfic?
Prenc com a punt de partida la meva relació amb el ball de saló de competició, més conegut com a ball esportiu en tant que antic ballarí. Vaig començar a ballar amb 16 anys i durant 5 vaig estar fent competicions a València. Després d'uns estudis recents a la Universitat Paris 8 va sorgir aquest projecte escènic que posa en qüestió el cos produït pel ball esportiu per portar-lo a altres dimensions. El ball de saló em serveix per parlar de temes com ara la representació i la ficció d'un mateix i sobretot la qüestió de la transformació.
Es pot dir que projecta una mirada crítica a aquest tipus de ball?
No exactament, la meva mirada neix d'una contradicció perquè, d'una banda, m'agrada molt, però poso em plantejo el seu costat esportiu, és el dir, el punt en què la dansa es fa esport. Quins paràmetres seguim aleshores per avaluar-la?. A la peça tracto de desdibuixar els contorns del cos produït pel ball de saló per tal de fer emergir múltiples corporalitats i mostrar el cos poblat d'éssers poètics i monstruosos. Vull invocar els fantasmes i els clarobscurs dels balls de saló.
Què et molesta de la part competitiva?
És un tipus de ball que es regeix per regles d' extrema verticalitat, eficàcia i virtuosisme. No deixa de ser un cos que s'entrena per ser avaluat, és mesurable, però l'expressió artística, sota quins paràmetres es pot avaluar? Personalment, no trobava el meu espai per desenvolupar la meva sensibilitat en aquest tipus de ball. En aquesta peça combino diferents balls de saló, el tango, el vals, el chachachá, per deixar que flueixi lliurament un imaginari més ampli.
Els balls de saló es ballen en parella, com resol aquest aspecte en aquest solo?
Es ballen en parella perquè és un ball extremadament sexuat i plantejat sempre en termes binaris home-dona. En aquest cas és un solo, per tant, ja hi ha un décalage, una ruptura. La peça proposa que el públic segui a quatre bandes per superexposar el cos (com en les competicions), i d'altra banda, l'objectiu és esborronar els límits gestuals entre els quals es reconeix el cos com a femení i masculí. Al capdavall, la peça és una invitació a mirar què hi ha darrere de la hipervisibilitat i la hiperexposició, què hi ha darrere de la llum, d'aquí també la figura del sol negre.
Estem davant d'oxímoron en tota regla.
Efectivament és una contradicció: hi ha la banda de la brillantor, de la llum, i la banda de la foscor que evoca les nostres contradiccions, els nostres fantasmes i ombres. Aquest aspecte oposat és fonamental perquè assenyala una acceptació del fet que estem constantment en transformació. Les forces s'oposen contínuament i tensen la peça... jo vaig mutant de maneres de ballar.
Com és el vestuari?
Hi ha tres elements fundacionals: primerament el treball amb el cos, la dansa i el gest; després, el treball amb el so, i en aquest punt s'ha d'explicar que la música és en directe, amb ritmes de balls de saló modificats. Per últim, el tercer element són els tèxtils, bàsicament teles que m'he anat trobant, sobretot a casa dels meus avis, tot de material reutilitzat i peces de vestir dispars. Vaig incorporant els materials dels teixits, i això va reforçant o deformant la figura del ballarí fins que apareixen formes monstruoses.
¿Com és la música de la peça?
Hem treballat amb Bastien Raute que ha passat per l'electrònica alguns sons que són molt reconeixibles, com ara la samba i el chachachá per alterar el to, les bases i els ritmes. La idea és buscar també la monstruositat en la dimensió sonora.
Quina relació mantens actualment amb els balls de saló?
Són l'origen d'on jo parteixo. Soc d'un petit poble d'Albacete, on no hi ha dansa, i el cos està molt travessat pel patriarcat. Amb 16 anys me'n vaig anar a València per estudiar Teatre i Belles Arts, i vaig començar a ballar tard, amb 16, 17 anys, en una escola de València. Vaig estar uns anys competint, i després vaig descobrir la dansa contemporània. Tot i que no vaig ballar balls de saló massa anys, van configurar el meu cos i la meva aproximació a la dansa. És un cos hipertecnificat i emmotllat fins al límit, passa per tot un treball amb l'expressió del rostre, la mirada, la presència, i en aquesta peça intento explorar tots aquests aspectes.
Després del Mercat de les Flors, girarà Hacia un sol negro?
Ens anem a París on la presentem el 9 de març i després, el 20 d'abril, el presentem a La Mutant, al Festival Dansa València.
Té algun altre projecte entre mans?
D'aquesta investigació n'ha sortit també el duo Qui balla la seva mare espanta, uo i el tercer projecte és de tipus pedagògic. Vam treballar a instituts a París al voltant de la qüestió de ballar en parella i l'experiència va ser molt interessant. Ara la portarem a diferents indrets de Catalunya, a València i a Cadis.
