Dimarts passat, la Nau Ivanow va acollir tres equips gastronòmics. Sota la proposta creativa de l'Última Merda, unes 70 persones (moltes del sector professional, que s'hi va afegir la veu del públic) van jugar a canviar-se de rols (veureu en aquesta pluja final de sensacions que una celíaca, li va tocar fer de galet!) per fer tres receptes d'escudella. En realitat, no era cap concurs ni es pretenien trobar solucions. Però, com en la cuina del xupxup, la conversa va ser nutritiva. I, de postres, es va compartir ensaïmada (i vermut).
El joc final consistia a què la gent escrivís una primera idea en un full immens. Es convidava a seguir voltant i que, si algú volia respondre, completar o contradir la primera veu s'escrivís a sota. Molta gent va veure que el debat improvisat va fer brou. I va demanar si es podia recollir d'alguna manera transcrit. Els de l'Última merda s'ho han currat
Moltes gràcies a tots. (L'any que ve hauríem de repetir aquest format?) Us deixem l'enllaç a un video sobre la festa que és una de les activitats complementàries del XXVI Premis de la Crítica.
Transcripció passarel·la de tuits
Millor barrejats que separats!! (dibuix olla d’escudella)
Sí, però amb ordre i seny
I a fer xup-xup
Uix que bo!!!
(dibuixos de cors)
Repensar-ho tot!
Perquè tot segueixi igual
Trist
Des de quin punt de vista?
Més trist cada dia
No us desanimeu :)
Les entrades son massa cares
O els sous massa baixos?
Aquest!
Tot és qüestió de prioritats.
+1
Canviem les prioritats.
La política cultural de la inèrcia si tens diners, te’n donaran
I si no en tens, te’n reclamaran
Un peix que es mossega la cua
I com a molt el 50%
Molt d’acord! Com ho arreglem?
També està bé poder comptar amb alguna cosa!
Fa falta molta gent perquè existeixi una peça escènica. I trobar-se no és tan fàcil.
Jo faig contes i sóc jo sola en tot.
Busca una antologia.
Falta compromís.
I passió
Abans el públic jugava, els artistes actuaven i els gestors feien excels. Ara el públic actua, els artistes fan excels, i la gestió juga amb gomets!
O juguem totes o trenquem la baralla.
Estem tots molt d’acord però fora del sector no ens entenen.
Estic totalment d’acord!
(dibuix d’una mà aixecant el dit)
Descentralitzem les arts escèniques.
Sí, senyor!
A França creuen en el seu cinema.
Doncs guanyem-los!
Quina tristesa quan els gomets verds no coincideixen amb els vermells.
I tant!
I què me’n dius dels blaus, el més important?
M’ha faltat fer recompte i conclusions col·laboratives
+1
Sí
Tarda divertida i interessant però… m’han quedat moltes coses al pap.
Cap?
Escriu alguna cosa i a escena.
I tant.
Els artistes apaguen focs.
Falta art a la societat.
Els artistes els han de provocar! (focs)
L’espectacle és vida.
I treball.
Depèn de quin, diferents pulsacions de VIDA.
He pogut fer un altre paper!
Això és interessant, no?
Depèn qui et toqui.
Doncs sí.
A mi m’ha agradat.
És molt dur ser coreògrafa.
Soc al·lèrgica al gluten i m’ha tocat ser un galet…
Haver demanat verdura
Doncs ara et toca ensaimada!
Teatre experimental per cel·líaques.
I no cel·líques també
Tots intolerants.
(dibuix d’una màscara de teatre somrient)
Els factors per omplir sales són múltiples, per exemple:
Preu
Noms
Difusió i presència pública (mitjans i xarxes)
Programació interessant
Risc? Coses noves
Més risc, més formes escèniques, públic no vol peces escèniques diferents, llenguatges diferents.
Teatre comunitari (de forma real) (cor)
Polítiques culturals com cal.
El teatre no és car però depèn del valor que li donem cadascú a les coses!
Cal repensar prioritats!
Prioritats i el valor. És econòmic? Es sedueix.
Però el teatre és car.
No.
És car depèn de com ho valoris.
Jo crec que és el valor que s’hi dona.
Conèixer gent nova, riure i passar l’estona. Gràcies!!
Molt bé!!
Tot èxits.
Tinc gana, he vingut pel pica-pica.
Total, era una escudella.
A l’administració pública totes li ponen!!
FALS!!
Cal que arribi a tothom.
El meu sou a cat: 12.000€ anuals.
Quina merda!
Doncs sí.
Depèn de les hores.
El meu una mica més, però combinant 3 feines!! (i més d’una jornada laboral)
Tot neix de l’educació
I l’esforç l’hem de fer tots, no només a centres educatius.
I família. El millor exemple ets tu mateixa.
La família reunida disfruta del teatre.
És veritat!
Molt bé!
L’educació parteix de la família
I tant!
A mi vení aprendizajes pero no hablo muy bien catalán, escuchar más que hablar!
Sempre!
Pensar fomento al público
Mediació!
Públic escolar i adolescent
Com fer que el públic sàpiga trobar el que vol i no tot vagi de dalt a baix?
Amb programadores que vagin a veure coses?
Llegiu més crítica!
Molt d’acord!
Recomana.cat, Teatrebarcelona, Triateatre, Entreacte, Núvol, TimeOut, El temps de les arts.
El teatre no és car.
El teatre és car per depèn del nivell adquisitiu que tinguis.
Deixem de ser un sector per sols uns pocs privilegiats.
El teatre és car perquè és cultura.
Què és massa car, 18€ per una entrada o 18€ per unes cerveses i unes tapes? Tot depèn del teu interès?
#FFUÀ!
Puturrú de fuà
Refuà
Experiència inesperada
Buenísima sorpresa
S’ha de fer una gran feina de desenvolupament de públic.
Sens dubte!
I si no hi ha prou públic per tota la oferta cultural?
“Les entrades al teatre haurien d’anar com les receptes del metge: t’ha costat això, però en realitat costa això altre”.
La millor idea.
I receptar teatre?
#socialprescribing
Això del teatre i les arts escèniques és molt complicat
Amb ganes i voluntat tot es pot. Empenta!
Si sempre és el mateix
El preu no es decideix pel públic
Qui és el públic? El sou més comú són 16.000€
Fuà! Els interventors…!
Són el diable!
No sé què fan!
Intervenen! Tot més difícil
Crec que tenen molts feina.
I si… portem un interventor al teatre?
N’hi deu haver algun aquí avui?
Encara no sé què fan.
Si tots els implicats/des del sector interaccionessim més, aniriem millor
La burocràcia no ajuda!
Calen relacions més transversals i igualitàries (sense posició de poder)
Aquí una motivada que ha vingut a Barna per reflexionar i trobar a gent teatrera interessant.
Olé tú.
A més de motivació, cal acció!!
i educació a les escoles i cal crear públic
Jo treballo a França
Falten més Liddels i menys rancis.
L’Angèlica Liddel està molt vista.
+1
+100
I és molt pesada.
Jo no l’he vist.
Patiment, autoficció, sang i poesia.
A mi em fa mandra.
Les polítiques de subvencions es mouen per dues inèrcies
Si tens diners, et donen més. Si ja te n’han donat un cop, repites.
Són pura burocràcia
Pero els criteris no són prou específics i no estan ben explicats.
Finestreta única ja! Unir OSIC i ICEC!!
#programadorquenollenaalacazuela
Teatre subvencionat, teatre esgarrat
Com apropar el públic al teatre quan hi ha poc nivell adquisitiu?
Diner públic. Impostos per la cultura.
Polítiques públiques
Que el poc que tenen, triïn gastar-lo al teatre!
Que l’administració pagui amb bonus pel super si es va 5 cops al teatre
(per a la gent amb rendes baixes)
Felicitats als organitzadors i en especial a l’última merda
Bravo!!
Fantàstics! Fins la propera!
(dibuix d’aplaudiment)
Hi ha molta gent que treballa en aquest sector invisibilitzat
D’acord!!
Som moltes i totes imprescindibles!
Tu creus?
Soc Pastanaga (dibuix d’una pastanaga)
I no tothom cobra igual
Hi ha moltes feines “invisibles” al sector
Per tot arreu
I qui les assumeix? Qui són les precàries de les precàries?
Invisibles i impagades.
Més de les que creiem!
Una fantàstica olla (entorn) plena d’ingredients (opinions) interessant
Visca les escudelles yes!
Jo soc vegetariana!
Sempe em trobo més preguntes que respostes o noves idees
Apuntales! Mai saps quan trobaras la resposta.
Paciència! (cor)
Pluja d’idees… ompliran teatres? Sí
El 16/3? No crec
“Catalunya, terra de performances”
Bones dinàmiques per posar el sector en relació; però hi falta més públic potencial!
Busquem-ne més!
I públic de futbol
+1
Sortir zona de confort!
Programadors més atrevist, volem.
He après el que és un “Masol”
Un què???
+1
+1
+1
Necessitem traducció, persona que ho has escrit (cor)
Una bona lliçó de teatre i la seva problemàtica
Aquí també he escrit!
(diverses etiquetes enganxades de xirivia, branca d’api, pastanaga…)
Ens mouen les arts escèniques
Falta que moguin a més gent
I més, i més, i més!!
Fer cadena amb tots els amics, família…
I que es moguin diferent.
La mitjana d’edat dels assistents
Jo 42.
Jo 33
Jo 28
+1
Jo 32
48
Prou variada, trobo.
Error!
Jo 43 (glups!)
Jo 27
Jo 30, som representatius?
Jo 25!!
4… no me’n recordo
39
Mental? 20
Algú que no sigui del mundillo?
Hi ha molt bona voluntat i pocs recursos.
Les arts escèniques se senten!!
Es viuen
Es comparteixen!
Es fan!
I alguns haurien de viure d’elles
Juntes sumem!
I si fem xarxa, multipliquem!
Fem Match (cor)
Conèixer la mirada d el’altre
Falta temps per tot
Consciència sí, però no podem abarcar-ho tot.
Prioritats, prioritats, sempre prioritats!
També hem de quedar per no parlar de teatre.
Al final tots som família.
I paguem les entrades els uns a les altres, entre nosaltres.
I si podem ens colem
??
A la poli vas!
Hi ha qui va gratis al teatre? Trist.
M’ha agradat conèixer la Nau Ivanow
A mi també, no la coneixia.
Idem, hauríem de venir més!
