RECOMANACCIONS. cròniques ‘a la cuina’


15/12/2017

El lleó amagat

El lleó amagat

per Jordi Bordes

Cesc Casadesús va convidar a donar la volta al món durant la seva direcció artística del Festival Grec. Si l'any passat, ja es va poder abordar Grècia i la Mediterrània, aquest 2018 es posarà sota la lupa Singapur i la resta de l'Àsia. Tot i que sigui el continent veí, i que hi hagi més de la meitat de la humanitat (les dades mundials del 2010 aclareixen que és el continent més habitat amb 4.500 milions de persones i la projecció del 2018 és que arribin als 1.400 milions a la Xina i superin amb escreix els 1300 a l'Índia) és una gran desconeguda artísticament. Singapur serà el camp base des d'on es farà diferents expedicions artístiques el 2018 i que confeccionarà la part més novedosa del cartell del Grec (que es coneixerà pels volts de maig). Ara, l'Institut de Cultura de Barcelona promociona per Nadal el regal de vals de 4 entrades. És un preciós regal a cegues. Com qui agafa la maleta sense saber encara quin bitllet d'avió comprarà. Quins referents poden ser vàlids per a fer una guia d'espectador amatent?

Singapur és coneguda com la ciutat dels lleons i està formada per 73 illes. Probablement, aquesta dispersió (a més de geogràfica, també ho és lingüística) convida a tradicions escèniques ben diferents. Sovint, el més habitual és pensar que seran cultures molt centrades encara en el ritual, l'espectacle contemplatiu però el ritme occidental construeix sempre un univers urbà compatible amb les capitals de tot el món. El Grec ha convidat puntualment companyies asiàtiques. Va ser Ricardo Szwarcer qui, al 2010, va fer alguna de les darreres incursions, amb la invitació a Cesc Gelabert i Frederic Amat a construir una peça amb el teatre butoh a Ki. També hi va coincidir aquella versió freda, vinguda del Japó, Les tres germanes, amb un robot que es convertia en intèrpret. O la mirada de Joan Ollé a la literatura de Yukio Mishima, d'una ànima insubornable. Dos anys abans, ja s'havia pogut veure el treball que Sidi Larbi Cherkaoui havia fet amb els monjos Shaolin de la Xina Sutra. Poques referències hi ha més. Potser aquella altra adaptació de Les criades de Jean Genet a càrrec de la companyia coreana Sadari Movement Laboratory al 2014.

L'any passat, el punt de partida va ser Grècia. No hi podien faltar els grans clàssics de personatges mediterranis (Las troyanas dirigida per Carme Portaceli o Calígula, dirigida per Mario Gas; també hi va haver una mirada a la tragèdia d'Edip a càrrec de Wadji Mouawad). Però la quotidianeïtat va arribar amb el Clean city (una versió del col·lectiu Rimini Protokoll construït amb les dones de la neteja immigrants que treballen a Atenes). I també l'avantguarda com la transformació d'una maniquea mirada dels Titans (a càrrec d'Eurípides Laskaridis) o un joc escènic, coreogràfic i plàstic (The great tamer de Dimitris Papaioannou) que evocava a l'inhòspit camí de fugida de casa i ho bastia amb uns cossos que reproduïen quadres del Renaixement al costat de cossos monstruosos, apedaçats, que podrien ser restes de la pintura més fosca de Goya (amb un Colós desafiant o amb un devessall de pintures sobre la bruixeria i els deliris).

Vista les interessants descobertes del Grec passat, cal imaginar que aquest any hi haurà un mostrari igualment atractiu i suggerent. Els vals són doncs, una loteria assegurada, un premi a viatjar per l'art desconegut de l'Àsia sense sortir de Barcelona.El lleó de Singapur està amagat, ara. Qui no s'apunta a les seves revelacions?

Jordi Bordes

Més informació aquí