-Com neix la iniciativa?
Ve del museu, que té més de 100 anys i des dels vuitanta que no compta amb un espai d’exhibició extern. Ens dediquem a la catalogació, a la digitalització, a la conservació i a la divulgació, arribant al públic extern a través de la biblioteca i les col·leccions en línia. Però amb els anys s’ha vist que sense un espai de trobada entre el públic, els professionals i les peces de la col·lecció falta una part del que és el museu. A partir del manifest d’Àlex Ollé i Cesc Gelabert “Per un nou MAE”, estem treballant més per sortir a fora. També apostem per la creació de continguts i per apropar-nos al “museu social” que defineix avui l’ICOM (Consell Internacional de Museus).
-Així doncs, és fruit d’una necessitat?
Un fons que conserva arts efímeres és diferent d’altres museus, com ara els dedicats a l’art o a la indústria... No és el mateix conservar un ordinador, una pintura o unes marionetes. En tenim unes del titellaire Harry Vernon Tozer i ens adonem que, si no les utilitza ningú, no les sabrà fer anar ningú. Col·leccionem objectes preciosos, però no són només objectes, són arts escèniques. Conservem el hardware, però no el software. Contactant amb altres institucions vam detectar aquesta problemàtica i la necessitat de parlar-ne per fer que l’efímer sigui significatiu per a la societat.
-El sector ho ha rebut amb entusiasme!
Sí, ens hem trobat molt amb la resposta “Ja era hora!”. Si no ho haguéssim fet nosaltres, no hauria trigat gaire a fer-ho algú altre. A tres dies d’haver obert la inscripció ja teníem més de 50 inscrits. Ara ens trobem amb la jubilació del baby boom i molts creadors es pregunten com s’acabarà traslladant la seva obra. Cada generació s’alça a les taules de tots els que hi ha hagut abans, que ja han fet els esforços de creació i trencament. No es crea des de zero.
-La jornada plantejarà moltes preguntes...
Més de les que podrem respondre! Volem que surti tot el caliu. Posarem en comú tot allò que ens preocupa i no ens havíem donat el temps per plantejar-nos, i ja ho anirem resolent a poc a poc.
-Hi participaran artistes performatius, conservadors i experts en divulgació. Pot ser que no s’hagin trobat mai en aquest context?
Creiem que no. Tindrem artistes d’arts escèniques, música, estils híbrids... gent de tots els àmbits pel que fa a la creació. I també diferents tipologies de museus i arxius, que ens trobem en l’art performatiu i en viu. No sabem què en sortirà. Segur que hi haurà opinions molt diferents pel que fa a la conservació. Potser hi haurà creadors que no volen preservar la seva obra...
-Analitzem el programa. Arrencareu amb la conferència inaugural de Mal Pelo. Per què ells?
Tot i que la dansa és una de les disciplines escèniques que menys han reflexionat sobre la conservació –perquè és més difícil conservar el moviment que el text– Mal Pelo és una companyia que no només ha treballat la creació, sinó també la formació (L’animal a l’esquena), i que ha reflexionat sobre com transmetre tot el que ha après al llarg de la seva trajectòria.
-Pel que fa a les taules rodones, llanceu tres preguntes generals en cadascuna d’elles. A mode d’espòiler, què respondries?
1. «Podem, volem o sabem conservar arts en viu?»
Podem, volem i no tenim clar com fer-ho. Però preparant la jornada hem vist que podem, volem i n’aprendrem. I ara no ens hem d’oblidar dels artistes en la creació d’un protocol.
2. «Què conserves quan no existeix allò que conserves?»
A diferència del museu d’arts plàstiques que conserva les arts plàstiques, m’agrada dir que nosaltres conservem tota la resta: l’arxiu, el context, els titelles, l’instrument, les fotografies... tot allò que no és l’obra en si. El fet és que no pots conservar el que vols i has de rodejar-ho en la mesura del possible.
3. «És possible exposar obres d’art desaparegudes?»
Aquesta és la més complicada. Es pot fer, però tradicionalment s’ha treballat més en l’exposició de l’objecte i ara plantegem com transmetre l’obra original, no només l’objecte. L’escenografia és molt bonica, serveix molt, però com ho hem de fer perquè expliqui l’obra original?
-Hi ha voluntat de continuïtat?
Sí, la idea és que la jornada sigui anual i anar-la centrant en temàtiques concretes. Però en aquesta primera edició hem obert tots els melons. És un debat que no només és etern, sinó que anirà canviant amb els anys. Arribaran noves creacions i nous criteris de museística i ens anirem revisant i corregint.
Més informació:
Programa
Inscripcions (llista d'espera)
