1r infantil
Aniol Marsal Quintana (11 anys)
Gaudint de l’aigua i la música
El missatge que m’ha donat aquest espectacle és que, ni que no ho sembli, l’aigua és molt important. M’ha agradat molt poder-lo veure perquè, tot i que a vegades no ho valorem prou, que l’aigua arribi a casa nostra per l’aixeta, la dutxa... és gràcies a molta gent que va estar-hi lluitant.
S’ha de dir que no vaig poder treure els ulls de l’escenari! És increïble que amb quatre cubells i tres guitarres puguin fer aquesta meravella d’espectacle. A més a més de ser musical, també té tocs d’humor.
Jo, a nivell musical el vaig trobar molt bé, encertat. La música era divertida. A nivell d’il·luminació, estava molt coordinat amb els actors, igual que els efectes musicals.
Crec que tot el públic ens ho vam passar molt bé mentre vivíem un espectacle musical veient la importància de l’aigua.
2N INFANTIL
Albert Barquilla Llobet (10 anys)
Un bon veïnatge, una bona crítica
L’obra Bon veïnatge et deixa molt clar el missatge que vol transmetre. Uns veïns desesperats surten als balcons a cridar i cantar els seus drets per protegir les seves llars. Aquesta història te l’expliquen amb música, comèdia, amor i tendresa. Valoro també molt l’esforç d’haver-se d’acoplar a l’espai corresponent.
Em vaig quedar meravellat per la manera que estaven personalitzats. Vaig dubtar per molts instants saber si eren habitants o actors. Seguidament, agraeixo que la música fos en directe i en la majoria dels casos els instruments fossin tocats per gent molt jove.
L’obra també va tenir moments molt interessants i divertits amb personatges ben peculiars… Avis enfurismats, mares desesperades i joves pizzers.
Per altra banda, valoro que el final de l’actuació va ser una mica pobre. Per la meva opinió els actors no van aconseguir que el públic cantés i participés cent per cent.
Bon veïnatge la recomano a la gent amb passió per la música i el teatre.
3R INFANTIL
Ivet Bacardit Martínez (10 anys)
Albert Barquilla Llobet (10 anys)
Pedalant per la vida
El dijous dia 11 d’abril a les 10:00 del matí vaig anar al teatre de l’Ateneu a mirar Life-Cycle amb la meva escola.
Tot comença amb l’arribada d’un home que a través de la mímica explica que els seus pares han mort. El protagonista fa trucs amb una bicicleta vella per tot l’escenari.
Jo vaig entendre que la mare havia mort per un accident de bicicleta, perquè la bicicleta anava sola i als pedals hi havia les sabates de taló de la mare. Es posa les sabates de la mare, fa una volta i cau.
Agafa una foto del seu pare i l’estripa perquè està enfadat, perquè ell ha mort i d’un calaix en surten fotos de records de quan era petit.
Al cap d’una estona se n’adona que no és dolent estar trist quan algú ha mort, i està enfadat perquè ha estripat la foto del seu pare.
M’ha agradat, però m’ha costat una mica d’entendre i al principi m’ha fet una mica de por perquè les coses es movien soles.
Aquesta obra està representada per la companyia Dynam0 Théâtre del Quebec, i va ser interpretada pel Guillaume Doin, que fa el paper de protagonista. L’obra està dirigida per Yves Simard.
1R JUVENIL
Antonio Gómez Martínez (20 anys)
En tierra de nadie
En tierra de nadie és una obra que destil·la una intriga captivadora i una execució coreogràfica meticulosa. La seva capacitat per transportar l’espectador a un territori entre la realitat i el somni és notable. Mitjançant moviments fluids i expressius, els ballarins creen un ambient d’incertesa i suspens que envolta l’espectacle.
La utilització de la il·luminació i la música complementa perfectament la narrativa de la peça, creant una atmosfera enigmàtica i hipnòtica. Els canvis en l’ambient sonor i visual subratllen els diferents estats emocionals dels personatges i reforcen el misteri que envolta l’obra.
Tot i això, en alguns moments, la coreografia pot resultar una mica previsible i amb manca d’originalitat. Alguns moviments es repeteixen de manera excessiva, la qual cosa pot minvar l’impacte emocional de l’obra. A més, la manca de diversitat en els moviments podria limitar l’expressió artística dels ballarins.
Per acabar aquesta crítica vull dir que sota el meu gust no m’agrada ja que no és el meu estil, però ho entenc i ho comparteixo perquè les generacions noves sàpiguen el que realment hi ha en altres països que les notícies oculten i que valorin el que tenen ja que hi ha més gent que no pot tenir tot el que tenen ells.
2N JUVENIL
Zaynab El Adouti (16 anys)
La fira de l’espectacle: Una oportunitat per als més joves
Aquesta setmana en concret es realitza la fira de l’espectacle, que ofereix amb un gran i magnífic aparador més de 70 obres destinades principalment als infants i joves. Gràcies als 1.000 professionals que hi participen, es pot fomentar la importància de l’art i la interpretació als més petits.
El passat diumenge 14 d’abril es va tenir l’oportunitat de presenciar un espectacle de teatre de carrer a les 16h que tenia lloc a la plaça del Rei, a Igualada.
L’obra que es va veure va ser Fleurir les abîmes, traduïda al català com "Florint els abismes" de la companyia Claire Ducreux. La protagonista i directora és Claire Ducreux, artista de teatre de carrer i ballarina. Els seus espectacles es caracteritzen pel llenguatge de la dansa, el teatre visual, l’humor, la poesia i, sobretot, la interacció amb el públic.
L’actuació de l’artista Claire Ducreux va ser interessant, especialment per la seva expressió a través de la dansa, la mímica i la seva admirable habilitat per jugar amb la música. La seva vestimenta en tons foscos i l’escenari minimalista, amb només un arbre que simbolitzava el desig
apassionat de plantar dolçor al cor del món, va afegir profunditat a la seva actuació. Un altre punt fonamental va ser la interacció amb el públic, generant rialles i una experiència divertida per a tots.
Tot i que el que volia transmetre l’actuació va ser poètic i emotiu, l’obra anava dirigida per una audiència a partir dels set anys i molts aspectes de la trama van resultar complicats d’entendre per aquest grup d’edat. A més a més, al final de l’obra podria haver dedicat uns minuts per explicar més detalladament el missatge final.
En conclusió, és evident que l’actuació va ser impressionant, tot i que una breu explicació al final hauria pogut ajudar a clarificar el missatge de l’obra. En general, va ser una experiència interessant i enriquidora.
3R JUVENIL
Natalia García Cobo (15 anys)
4 dies d’il·lusió
Aquest dijous 11 d’abril, Igualada va donar el tret de sortida a la 35a Mostra Igualada, fira d’espectacles infantils i juvenils de Catalunya, per fer gaudir durant 4 dies als grans admiradors de l’espectacle. Durant aquests dies, moltes obres es van apoderar del cor de tot tipus de públic, des dels més petits fins als més grans.
Però, dins d’aquestes 77 funcions que es van dur a terme, parlarem de l’obra Fleurir les abîmes, realitzada a la plaça del Rei. Una obra innovadora i moderna, amb una escenografia minimalista que utilitza elements naturals com la vegetació, en aquest cas la plantació d’un arbre. La il·luminació natural i el so també són elements clau en la creació d’aquest món fantàstic.
La protagonista ofereix interpretacions sòlides que fan que el públic empatitzi amb ella, única actriu i directora de la interpretació del 14 d’abril a les 16:30. Anomenada Claire Ducreux, aconsegueix captar fàcilment l’atenció del públic amb la seva minuciosa actuació, les escenes de
comèdia totalment espontànies i la participació voluntària. Compaginades amb el dolç missatge que es vol transmetre sembla arriscat, però, realment aquest punt de risc dona més naturalitat a l’obra, per tant fa que el públic mantingui un ànim relaxat i còmode.
No obstant això, és un espectacle difícil de seguir per tot tipus d’espectador, si no es troben familiaritzats amb l’espectacle, ja que la trama i les escenes són complexes i no hi ha diàlegs que donin context o informació sobre l’obra. És molt comú trobar-se amb públic que no li és possible seguir aquesta obra, per tant estaria bé reforçar-la amb una breu introducció que destaqui les rellevàncies sobre el missatge que es vol donar.
En general, Fleurir les abîmes és una obra de teatre ben executada i entretinguda, que ofereix una visió moderna i innovadora d’un missatge tan bo com plantar un arbre al cor del món. La il·luminació totalment natural, el so de l’exterior, i la sensació de llibertat creen un món fantàstic i relaxant, que captiva l’atenció del públic. La protagonista aconsegueix oferir escenes totalment increïbles, impregnant els cors del públic amb la màgia de la comunicació no verbal. Malgrat ser difícil de seguir per als espectadors que no estan familiaritzats amb l’obra, és una experiència realment captivadora que ens proporciona la companyia Claire Ducreux.
Fleurir les abîmes obra realitzada el 14 d’abril a la Plaça del Rei, Igualada.