Núria Guiu és una de les artistes catalanes del moment a Catalunya, com a mínim dins del món de la dansa, que ja sabem que no és el més mediàtic. Actual artista resident al Marcat de les Flors des de 2021, després d’haver estat artista associada a El Graner de Barcelona i La Caldera des de 2020 en anys consecutius. Premi National de Cultura el 2022, artista seleccionada per la plataforma europea Aerowaves 2018 amb la peça Likes, per la qual va obtenir altres reconeixements com el Premi Ciutat de Barcelona, Premi de la Crítica i Premi DansaCat. Com explica al Pòdcast del Mercat amb la Bàrbara Raubert, ella mateixa és conscient de la sort que implica haver tingut aquest acompanyament sostingut i se’n sent agraïda, però també sent la pressió de l'expectativa.
La trajectòria de Núria Guiu podríem dir que comença amb la promoció 2005-2007 de la companyia jove d’IT Dansa de l’Institut del Teatre, que enguany celebrava el seu 25è aniversari. D’allà ja va passar a treballar com a ballarina per diverses companyies i creadores internacionals de reconegut prestigi com Gisele Vienne, Carte Blanche Dance Company, Batsheva Dance Company (Kamuyot), Jasmin Vardimon, La Veronal, Kobalt Works, entre d’altres. Però després de més de deu anys treballant fora com a intèrpret i coreògrafa, va començar a desenvolupar escènicament les seves inquietuds relatives a la relació del cos amb el món digital a través del desig, el poder i la imatge en l'època del neoliberalisme; una investigació que, si més no, desperta interès per la seva radical contemporaneïtat i la seva perspectiva antropològica arrel dels seus estudis d’Antropologia a la UOC.
D’aquí van sortir els seus primers solos més aplaudits com a artista emergent: Likes estrenada el 2018 a l’enyorada Sala Hiroshima (aleshores presentada com una descoberta) i Spiritual boyfriends estrenada el 2020 en el marc del Festival Grec. Com dèiem, Likes (que era una conferència performàtica sobre el valor social dels likes a les xarxes socials) va obtenir especial reconeixement tant del món de la dansa com del teatre, com explica Oriol Puig Taulé. El cas és que la de Mollet del Vallès va començar amb bon peu la seva trajectòria com a creadora i performer, portant a escena de forma intel·ligent els seus estudis d’Antropologia, cosa que li ha valgut aquest acompanyament i suport de bona part de les institucions catalanes de la dansa. Però el cert és que Núria Guiu també ha treballat des de tots els àmbits de la producció (a més de la creació) per moure el seu treball, cosa que critica com un del principals motius de la precarietat del sector.
El següent treball, ja coproduït pel Mercat el 2022, va ser Cyberexorcisme, en el qual seguia la investigació entorn del cos i la seva imatge en el món digital, concretament tractava sobre el fenomen popular dels vídeos de dansa al TikTok, però aquest cop es tractava d’una peça grupal en la qual ella no participa en escena. Saltant de la virtualitat digital a la virtualitat fantasmal, durant el mateix any Guiu estrenava a Oslo Medium, un projecte creat en col·laboració amb la coreògrafa noruega Ingri Fiksdal, en el qual plantegen el cos com un arxiu d’experiències personals, de cultura i d’imatges (siguin reals o virtuals). Un cos que, en el cas de Guiu i Fiksdal, es tracta també d’un arxiu i un canal de dansa i moviments, fruit de totes les coreografies que han interpretat al llarg de la seva trajectòria com a ballarines. La peça, que es va poder veure al Mercat de les Flors aquesta tardor, es planteja com una invocació i exorcisme d’aquests fantasmes de la dansa a través del cos que els incorpora.
Gràcies al projecte Cèl·lula del Mercat, pensat per promocionar artistes que es troben en un moment de maduresa creativa donant-los la infraestructura i finançament necessaris per a la creació de peces de mig o gran format, Guiu podrà presentar Supermedium, una versió col·lectiva del solo anterior. De fet, aquesta serà la quarta producció enterament produïda per la Casa de la Dansa, que s’estrenarà del 24 al 28 de gener de 2024 a la sala MAC, i anirà acompanyada d'una xerrada postfunció el divendres 26.
En aquesta versió de gran format, Guiu i Fiksdal entren de ple en alguns dels temes actuals i autoreferencials de la dansa contemporània: la dansa com a ritual, el cos com a arxiu, la dona empoderada com a bruixa i el que potser sigui el més original: la ballarina com a treballadora. El cas és que el projecte compta amb vuit ballarines sobre l’escenari: Clara Tena, Emma Riba, Mabel Olea, Aina Lanas, Blanca Tolsà, Anna Calsina, Laura Morales i Berta Pascual, cadascuna amb una trajectòria i estil de dansa molt diferents, però totes elles amb una forta presència escènica i una energia lluminosa. Cal dir que no és gens fàcil entrar en l’univers artístic i metodològic d’una altra creadora, menys si es té tanta personalitat artística com a ballarina, per això serà interessant veure si sota la direcció de Núria Guiu podran lluir tot el seu potencial personal i interpretatiu.
Júlia Vernet
