Com s'arregla, un cos trencat? Cal dissimular esquerdes, solcs i imperfeccions? El kintsugi és l'art japonès de la reparació de ceràmica, identificable per les cridaneres i enigmàtiques cicatrius de pols daurada que serpentegen sobre les peces recompostes. En els cercles terapèutics, el concepte s'usa sovint com a metàfora de resiliència, i remet poèticament, més enllà a la conservació d'una peça i d'un material, a l'atenció intensiva al pas del temps i a l'observació acurada dels seus accidents. El kintsugi és sinònim de valorar la història material i concreta de quelcom, el fons del detall d'una cosa en si mateixa, sense confrontar-la o reduir-la al seu model, a com era o hauria de ser o d'haver estat. La tècnica, doncs, es deslliura de la convenció de la perfecció intocable o l'abstracció de la immaculada imatge, i substitueix això per l'acostament de l'usuari i l'observador al detall potser imperfecte, a la textura sempre única. La materialitat del temps i la realitat de la seva petja fan presents una abstracció, el temps, que mai no passa debades. En aquest bricolatge daurat hi ha la bellesa de la simplicitat i l'estima per el que és vell i oxidat, i per això aquesta tècnica és una via cap a l'atenció, el deteniment i la profunditat que als dits "occidentals" segurament se'ns escapa. Una profunditat que, de fet, emergeix fins a les superfícies, i que en aquella contrada oriental basa les beceroles l'estètica budista del wabi-sabi. Tan lluny, tan aprop: més enllà d'exòtics orientalismes, tot plegat és ben fàcil de copsar, ja que la seva bellesa hipnòtica s'aprecia de cop i volta, ens permea naturalment.
Una trilogia cicatritzada i guaridora
Les diferents crisis socials, econòmiques, culturals, així com les crisis individuals que al llarg de la vida vivim, formen part de la Història, en majúscules i en minúscules: ens expliquen, ens defineixen, i doncs, també ens conformen. La ballarina, coreògrafa i directora Vero Cendoya ha pres aquella bella metàfora del kintsugi, per continuar esplaiant-se, movent-se i pensant sobre els cossos, la resistència, les ferides i el pas del temps... Ens explica Cendoya que, durant la pandèmia, va traçar "un mapa de les cicatrius del meu cos, i les experiències vinculades a aquestes cicatrius". Ella volia "reivindicar les cicatrius, que des de fora es poden veure com una marca lletja, però des de dins ningú se les vol treure, perquè són coses que una ha passat i ha superat". Les cicatrius no només formen part d'una mateixa, sinó que explicarien fil per randa (mai millor dit) la història d'algú: en són part indestriable, biografia i essència, no accident anecdòtic. Tornant al kintsugi, la coreògrafa explica com, les peces trencades i arreglades, per als japonesos arribaven a tenir més valor que aquelles peces noves, o "en bon estat". I aquest és el tema que centra la trilogia en què treballa la seva companyia, actualment. "Cicatrius", que duia el sorprenent subtítol de "contrapàs de mamuts i altres feres", i era un "ritual de dansa amb aires ancestrals", itinerant, es va estrenar al Sismògraf d'Olot, i es podrà veure també a les pròximes festes de la Mercè de Barcelona. Allà ja van tractar el tema de les ferides guarides, en aquell cas com a actuació, treball i celebració col·lectius: els intèrprets escenificaven de quina manera els individus col·laboren en el procés de cura, igual que en un procés de cicatrització es dona una col·laboració entre els sistemes del cos. Després de "Kebo (Mapa de la pell d'un cos)", que es podrà veure al Mercat de les Flors del 24 al 26 de maig (en coproducció d'El Canal de Salt, on la companyia és resident enguany), la tercera part de la trilogia serà "Una brillant imperfecció", coproduïda pel TNC, i que parteix del llibre homònim d'Eli Clare (autor queer i amb paràlisi cerebral). La diferència entesa com a veritable normalitat, la fragilitat viscuda com a realista fortalesa.
Inclusivitat, diversitat, normalitat
El món de la dansa és territori propici per a metàfores, arguments, paral·lelismes i contaminacions estètiques dispars: si el cos pot ser molt abstracte, portador de llenguatges de tota mena, a la vegada és prosaic, eina de la narració figurativa, i ens parla en un llenguatge que, literalment, toca de peus a terra. De la mateixa manera, el discurs crític pot enlairar-se i fer-se polític, general, universal, però també pot concretar els seus postulats tot predicant amb l'exemple. Cendoya va crear la seva pròpia companyia de dansa-teatre l'any 2008, i al llarg de la seva trajectòria ha presentat obres com "Órdago a lo grande" (2019), "La partida" (2015) o, la darrera, "Bogumer", actualment en gira internacional, i que era un projecte professional de dansa inclusiva. També ha codirigit projectes com Barricidis, i ha col·laborat com assessora de moviment en projectes d'altri, com la companyia de Blanca Portillo i, més recentment, l'obra de teatre "La trena", dirigida per Clara Segura. Al llarg de la seva trajectòria, la companyia ha anat passant, en aquests més de quinze anys, per alguna etapa eminentment dedicada a projectes socials. Cendoya ha treballat ja una pila d'anys en projectes de dansa inclusiva, alguns d'aquests amb Ramon Giné. Amb ell, Anna Barrachina i Marta Pérez, van coordinar el projecte Incursió Social. Posteriorment, la companyia passa per una etapa on aquesta inclusivitat s'explicitava ja en la mateixa estructura, tot incorporant a persones amb diversitat, amb plenes condicions laborals. Aquestes etapes en evolució han anat incorporant a la companyia no només una major diversitat d'intèrprets i cossos diferents, també han suposat una ampliació dels llenguatges escènics, on l'interès pel teatre i l'explosió plàstica s'han anat fent més i més evidents. La dramaturga aclareix la vàlua de tota mena de projectes, però incideix en el fet que aquest espectacle, com altres seus, haurien de poder girar per festivals i programacions no exclusivament centrades en la dansa inclusiva, sinó que, per la seva aportació artística, volen ser del tot parangonables a qualsevol altra peça professional de dansa contemporània.
"Kebo" arriba al Mercat
Més enllà de l'accessbilitat, la diversitat, la inclusió, hi ha l'art en primer pla, que l'espectador rep directament, sense adjectius o aclariments. L'equip de "Kebo" que veurem al Mercat a finals de maig inclou, a l'apartat dramatúrgic, els noms del director de La Calòrica, Isra Solà, i la compositora Adele Madau, cofundadora de la companyia de Cendoya, fa quinze anys, i qui tocarà en directe. Cube.bz s'encarrega del disseny d'il·luminació, Albert Ventura del disseny escenogràfic, Pau Auli el vestuari, i la Bàrbara Meneses com a assistent de direcció. En la interpretació, Cendoya destaca l'heterogeneïtat dels components de l'elenc, tant pel que fa a les edats (entre els catorze i els cinquanta-nou anys), com a la procedència (hi ha gent d'Holanda, Paraguay, Italia, Catalunya i Rumania). D'entre els intèrprets hi trobem en Jem Prenafeta, un joveníssim intèrpret amb síndrome de Down, que fa uns quants anys que col·labora amb la companyia -set dels catorze anys que té-, i ja en forma part. Sobre en Jem, diu Cendoya que, al llarg de la seva carrera com a directora, s'ha trobat amb moltes persones amb diversitat, i amb molt de talent. "En Jem té catorze anys, i en porta set amb nosaltres. Som família, ens hem anat convertint en una família, i això és molt enriquidor per a tothom, per a ells i també per a nosaltres. En Jem està aprenent, i això és del que es tracta. A l'escenari és molt bo, i és convenient per a la peça. És un intèrpret que està allà, sobre l'escenari, per la seva capacitat de comunicació. Si no fos així, potser estaria en un projecte social, però no com a membre de la companyia...".
Hi ha un context, per a l'espectacle, marcat també per l'agenda, la programació, l'itinerari que, des del Mercat, es tria i s'orienta amb cura i criteri, per tal que el públic gaudeixi de forma progressiva, didàctica i coherent. Hem vist com, en els darrers anys, aquesta programació és menys atzarosa i, en canvi, permet un veïnatge d'autores i obres, una confluència d'espectacles propícia per tal de construir un relat, un cert context temàtic, ètic i estètic. Enguany, la mutació i la persistència van lligades al ball, al moto o títol de la temporada: "Qui balla MUTA... persisteix". L'espectacle "Kebo" es programa al Mercat en el marc del projecte europeu Europe Beyond Access II, amb una tria d'obres que inclouen entre els seus temes i integrants l'expressió, la reflexió i el qüestionament sobre els cànons i les jerarquies vigents a les arts, i especialment sobre el sentit de la normativitat a l'escena de les arts del moviment. També formen part d'aquesta programació al Mercat, les peces "Harmonia" (cia. Unusual Symproms del Theater Bremen), que es podrà veure el 30 i 31 de maig, i "The other side of the dance" (de la portuguesa Diana Niepce), que serà a l'espai de dansa de Montjuïc els dies 29 i 30 de maig.
