Quedi dit d’entrada: no hi ha res com l'"en viu i en directe”. Tot i això, és d’agrair l’esforç que ha fet la Fira Mediterrània per adaptar-se a la situació i traslladar-se, també, a la xarxa. Com explicava el director artístic, Jordi Fosas, les paraules “flexibilitat” i “compromís” han estat des del març com una mantra per a l’equip de la fira i, probablement, la clau per haver pogut tirar endavant una 23a edició que ell mateix –i tothom hi estarà d’acord– qualificava d’“excepcional”.
Així, a més de fer front a totes les mesures preventives de la covid-19 –també a les restriccions d’última hora que van fer trontollar seriosament l’esdeveniment–, la Mediterrània ha saltat a l’univers virtual per mantenir la seva imprescindible activitat professional i, alhora, compartir les propostes artístiques amb el màxim de públic per “intentar fer arribar la fira de totes les maneres possibles”. S’ha sumat, doncs, a la renovació digital que estan experimentant el conjunt de fires i festivals del país –i d’arreu–, una digitalització que ja estava en camí però que s’ha vist precipitada per la pandèmia i que cada certamen adopta amb un format propi descobrint nous horitzons.
I com ha anat l’experiència? A nivell de sector amb un èxit espaterrant ja que s’hi han acreditat més professionals que mai. En total, 1.195 de 670 entitats. “Estem emocionats perquè el compromís ens ha tornat. Hem rebut molt afecte”, afirmava Fosas en la roda de premsa de balanç. Efectivament, el sector ha respost molt positivament a la cita, no només participant en línia al conjunt de presentacions, reunions ràpides, etc. que s’han concentrat entre dimarts i dijous a la ‘Llotja Virtual’, sinó també –i molt especialment– al parell d’itineraris presencials que s’han dut a terme divendres i dissabte al matí i que han esdevingut el primer retrobament físic per a molts d’ells.
S’ha constatat que necessitaven caliu gremial i aquestes matinals, malgrat la separació entre cadires, malgrat les mascaretes que ocultaven els somriures, malgrat les abraçades no fetes, han servit per renovar energies i tornar a creure que se’n sortiran, que la cultura continuarà aixoplugant les seves “ganes de crear i necessitat d’exhibir”, com apuntava la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural M. Àngels Blasco, també en roda de premsa. O, com deia Fosas en els parlaments inaugurals: “La cultura és segura, sí, però ens agradaria deixar una mica aquest terme de banda perquè ja sabem que és segura. El que volem convèncer, i sabem també segur, és que la cultura és sana i un bé essencial. Per això som avui aquí.”
A banda, la ‘Llotja Virtual’ també ha permès seguir en streaming la meitat de la programació artística. Concretament, 23 de les 54 propostes, la immensa majoria de les quals concerts com l’inaugural ZA! & la Transmegacobla que va sorprendre el personal per la seva psicodèlia i capacitat per mesclar contrastos (des de la sonoritat de la cobla, bateria i cants fenicis fins a la indumentària dels tres grups en fusió); Paradís de Joana Gomila –creadora de la banda sonora 2020 ‘eieieieieieieieiei.... ieeeeei ieeee’–, que entre poesia, comentaris i cançons va reivindicar els marges, respirar el paisatge, deixar-se endur, mirar-se als ulls, perdre’s...; Gaudeamus Omnes d’Alexandrae, en què Marc Vilajuana i Elena Tarrats van presentar els cinc temes d’un disc que parla de temàtiques d’emergència social a través de la música medieval i el minimalisme cloent l’actuació amb una “casserolada” seguida a ritme pels aplaudiments del públic; El ball i el plany de Joan Garriga i el mariatxi galàctic en què el fundador de Dusminguet i ànima de La Troba Kung-Fú, i companyia, van transmetre la festa de la “revetlla mediterrània” que estaven disposats a muntar sense aixecar-se de la cadira –el públic es va ballar a sobre–; i Nocturns i diamants de Coloma Bertran que, un rere l’altre, va acompanyar-se de fins a sis convidats (per ordre d’aparició: Arnau Tordera, Ju, Carles Belda, Guillem Soler i Dia Suñé, Sanjosex i Gemma Humet) amb qui va interpretar cançons de bressol, poemes, teories poètiques i altres textos musicats per ella mateixa a casa, en un ambient de molta calma i intimitat, quan les seves filles dormien. “Per això hi ha molt pizzicato, no volia despertar-les”, compartia amb el públic.
També s’han pogut veure espectacles de dansa com Y perdí mi centro de LaboratoriA, pur flamenc en mans, veus i peus de quatre intèrprets (guitarristes, cantaores o bailaores) amb salero, missatge feminista i esperit vitalista que van animar el públic a “enamorarse de la vida aunque a veces duela”; i Quin goig de Factoria Mascaró i La Nova Euterpe que demanava als assistents una mica d’imaginació per completar els cants del quartet vocal amb la veu del baix, reclòs a casa a causa de la pandèmia –i no ha estat l’únic artista d’aquesta Mediterrània.
I, és clar, l’estrella de la 23a edició: la transhumància artística Brots Transhumants, del ballarí Magí Serra, el músic Arnau Obiols i el creador audiovisual Pepe Camps, que ha culminat en aquest audiovisual. Sis dies de ruta que els han dut des del Santuari de Queralt fins a Manresa aturant el temps i gaudint de l’espai (magnífiques localitzacions) per dialogar sobre sostenibilitat en el seu sentit més ampli amb cinc especialistes de diferents disciplines (el científic ambiental i geògraf Martí Boada, l’arquitecta Carme Pigem, la biòloga Eloïsa Matheu, la performer Ada Vilaró i el poeta Perejaume) i la mateixa natura. Les inspiradores connexions amb cadascun d’ells es feien a quarts d’11 del matí i per si soles donen per una altra crònica. Aplaudim la iniciativa de generar contingut i trobar un moment de pausa i reflexió en l’habitual ritme frenètic de tota fira.
Sense deixar de mirar a l’arrel, la Mediterrània tanca una edició històrica i centra el focus en la següent, que tindrà lloc del 14 al 17 d’octubre del 2021. Esperem, com deia en la inauguració l’alcalde de Manresa Marc Aloy, que no es torni a veure afectada per “dies especialment complexos” com ha passat els darrers anys pel procés o la covid-19. Certament, aquest neguit no hauria d’instaurar-se. Tenim tradicions molt més interessants.
