La jornada professional sobre les sinergies entre entitats socials i culturals Arts Escèniques Drets Culturals (celebrada el 10 d’abril del 2024 a la seu de la Fndació SGAE), va concloure amb un prec: “Menys pastilles i més cultura”. Està comprovat que la cultura contribueix a l’empoderament, socialització i gaudi, especialment en els col·lectius habitualment més arraconats. La jornada, la primera estació del projecte CURACULTURA (a través del qual l’entitat de prescripció cultural Recomana vol fer un pas cap a la prescripció social), va exposar casos d’èxit i reptes a compartir per enfortir un triangle entre Cultura, Serveis Socials i Salut. Aquesta és una breu relatoria de tot el que es va parlar i dels interrogants que van quedar oberts. El repte és, ara, donar solucions possibles i constructives. Construir ponts que uneixin els penya-segats actuals des d’on els tres àmbits es reclamen col·laboració.
Taula1: Les entitats culturals s’aboquen al valor social.
Sergi Díaz, Director d’extensió cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona. Explica l’abast de Barcelona Districte Cultural (BDC) a partir d’algunes dades:
El programa es distribueix per tots els districtes de la ciutat a partir, principalment dels centres cívics.
- El 89% de les funcions estan adreçades a un públic general, i un 11% a l’escolar
- L’abast que costa més accedir-hi són els espectadors de 16 a 24 anys
- Compten, ja, amb un públic fidelitzat: El 70% són usuaris del centre.
- Els fidels veuen fins a 3 propostes/any; la freqüència augmenta en programacions familiars.
- El BDC és un espai relacional, en què es facilita la comunicació: artistes amb el públic
Ana Bustamante, Coordinació de projectes locals a La Xixa Teatre. Parla dels projectes de teatre de l’oprimit que desenvolupen en diferents graus: local, europeu (projecte Sophie en un programa d’entitats de 4 països), Cooperació internacional (Equador i Senegal).
A través del teatre es procura que aprengui tant l’alumne com el mestre o la família. És un espai compartit. Un dels projectes és al Casal dels Infants del Raval on proposen una creació comunitària. Ara tenen el repte que un d’aquests grups de teatre facin funcions de monitors del lleure que tinguin en compte els participants.
Per últim, La Xixa Lab-Cia de teatre: és l’espai d’exploració per renovar la metodologia.
Ester Bartomeu, Vicepresidenta de l'AADPC, les Mostres de Teatre als Centres Penitenciaris. L’entitat entén que cal fer un retorn social a través de la seva feina d’artistes.
Tenen una relació estable amb diferents centres penitenciaris on es desenvolupen tallers (ajuden a què els interns aprenguin noves maneres de comunicar-se), o bé Mostres de teatre.
L’AADPC reivindica l’accés universal a la cultura. Han comprovat que la representació ajuda a la reinserció social, sigui integrat dins d’un grup de teatre del centre o bé seguint-ho com a públic.
Els artistes que intervenen també els aporta feina i experiència.
- En 13 anys, s’han programat unes 150 funcions d’uns 400 intèrprets diferents
- Les han pogut gaudir al voltant d’uns 3.000 interns
Marissa Paituví, representant el Projecte Comunitari de l’Antic Teatre. Aquest projecte, guanyador del Premi Maria José Ragué (entregat el 2023) és un dels emblemes de mediació entre un teatre contemporani i les veïnes del barri.
L’Antic reconeix que és imprescindible una mediació per als diferents col·lectius i es mira d’incidir-hi a partir d’una programació amb temàtiques concretes, com el suïcidi o els abusos sexuals.
Les arts escèniques potencien tant el gaudi estètic com el reflexiu, Avui es busquen fórmules per trencar els prejudicis de la contemporaneïtat i el veïnat poc habituat a les arts de risc:
- Potenciant intercanvi d’experiències amb altres centres d’art
- Revisar els horaris per possibilitar la conciliació
- Incorporar el grup comunitari de les “iaies” perquè es converteixin en agents actives al barri: avui són “recomanadores”.
Sílvia Ferrando Luquin, Directora General de l'Institut del Teatre, i Marta Galán Sala, responsable IT Acció Social i Comunitària.
L’Institut del Teatre, sota la direcció de Sílvia Ferrando, des del 2021, està transformant l’Observatori de les Arts Escèniques Aplicades en el marc de la formació de l’Acció Social i Comunitària de l’IT. A partir d’ara, es vol que també tingui en compte les arts en viu i també la mediació artística en diferents contextos. És el punt de trobada en el nou paradigma de la democràcia cultural. Per a fer-la realitat és necessari:
- Facilitar un accés equitatiu als mitjans de producció artística i cultural
- Les expressions artístiques són un bé comú: no són exclusives d’una classe o cultura dominant
- L’articulació de projectes amplia el capital cultural de les comunitats
- Els projectes han de ser sostenibles en el temps
L’Institut del Teatre ha establert els objectius, per fases, del 2024 al 2028. Immediatament es vol:
- Implementar aquests coneixement a altres assignatures d’ESO
- Es crea un grup de projecte comunitari entre els treballadors (no artístics) de l’Institut del Teatre: La Liminal.
- Instituir el Premi IT Acció Social (comparable a l’IT Teatre i al Premi IT Dansa)
- Adherir-se a l’Apropa Cultura.
Pepe Zapata, Director de Relacions Corporatives del Grup Focus, Projecte Grans Teatrerus.
Després de convocar el I Congrés Mundial d’Espectadors (ja en elaboració la segona edició), s’han iniciat uns Consells de públics tant al Condal com a la Villarroel, per participar en la programació. Les sales del Romea i de Goya participen amb la Fundació Tot Raval (un barri molt cohesionat entre cultura i societat). Apareix la necessitat d’atacar la soledat de la gent gran al barri. D’aquesta demana sorgeix Grans Teratrerus al Romea: Que joves acompanyin a avis al teatre.
Focus dona invitacions a tots dos. S’estableixen les següents condicions:
- Es reserva l’experiència a 25 parelles
- Es detecta persones majors de 65 anys que han deixat d’anar al teatre (per raons socials o econòmiques)
- Se selecciona 25 persones (se’n van presentar moltes més) pe fer parelles estables durant tota la temporada. Es vol una complicitat sense paternalismes, ni confondre-ho com a mediadors o agents socials.
- S’han fet activitats complementàries per conèixer interioritats del teatre.
L’experiència ha resultat un èxit. Ara es planteja ampliar aquesta acció a totes les sales de Focus. No podran repetir, en principi, les primeres parelles però es mirarà que puguin seguir vinculades des de la proposta que la Fundació Romea s’incorpori a Apropa Cultura.
Glòria Cid, que va treballar en promoure l’art per la societat a través de la Fundació La Caixa, però que assisteix a títol personal a la fila zero, reclama que són necessàries estructures estables que afiancin una acció entre els agents culturals i socials. Per garantir-ne la continuïtat, l’òptim és que “aquesta transformació social es faci des de la societat civil”. Cal avaluar impactes i avançar en una plataforma oberta des d’on intercanviar experiències.
Semolina Tomic, directora de l’Antic Teatre. També des de la fila zero coincideix en què la reacció ha de venir de la societat, tot i que ho posiciona en la plataforma Cultura de Base: que no hi hagi jerarquies institucionals que predisposin el sistema.
Taula2: Les entitats socials connecten amb els projectes culturals
Laia Viñas, referent municipal del projecte Radars de l’Ajuntament de Barcelona.
Radars és un programa de Serveis socials que busca crear una xarxa de proximitat de persones grans amb el seu entorn.
- Dels 73 barris, Radars s’ha implantat, en 60.
- El programa s’adapta a cada realitat vaira segons les necessitats sempre buscant aliances
- És un programa que vincula Salut i Serveis Socials
- El repte és que es generin vincles entre els avis i els voluntaris (que pot ajudar a una desena d’usuaris), que hi hagi sentit de pertinença de grup i de ser actiu al barri
Per a Viñas, La cultura s’ha de reivindicar com un dret fonamental. Cal trencar la barrera. La cultura ha de ser per a tothom. Això és el que s’ha de perseguir dins del seu programa.
Raquel Paz, Treballadora social sanitària del CAP Sant Martí. Es treballa amb grups per reforçar la socialització. A través de la prescripció social es vol evitar el tractament farmacològic. La convivència evita malalties: Hi ha evidencia científica que ho demostra: La prescripció cultural, segons l’OMS, evita decaure en depressions psicològiques.
Des del CAP Sant Martí es vol impulsar l’activitat cultural sigui per a malalts com a cuidadors . Es fan grups anualment (un o dos l’any). És necessari fer experiències estables en el temps amb el grup de demències.
Entén que un metge no pot desenvolupar-se com a prescriptor social i cultural, però la treballadora social pot dirigir activitats: pel malalt i pel cuidador.
Raquel: “Aquests projectes m’emocionen”
Mariona Galter. Responsable de comunicació d’Apropa Cultura, una xarxa que vincula les arts en viu amb les entitats socials. Cada usuari paga tres euros per localitat, sigui en el lloc que sigui. Apropa cultura es presenta comuna “facilitadora” de Cultura. Estableix un pont molt transitat.
Ara s’està ampliant el ventall. A més de fer propostes concretes també s’obre projectes a través d’accions com el “Museu s’apropa” o la “Dansa s’apropa” en què els usuaris poden intervenir activament en l’actuació en un taller experimentant una instal·lació.
Hi ha 170 equipaments inscrits que ofereixen activitats.
Un dels darrers projectes ha estat programar una concert per a 100 persones usuaris de cadires de rodes. Perquè es va detectar que a L’Auditori hi ha molt poques places. Es va fer a les cotxeres de Sants i hi van assistir residències i entitats del barri.
S’escolta els usuaris per mirar que l’experiència sigui el més beneficiosa possible.
S‘ha iniciat contacte amb la Federació Catalana de Voluntariat Social perquè col·laborin en trasllats i acompanyament.
La cultura és per a tothom, no pot excloure.
Raquel Paz recomana que cal establir vincles amb agents culturals i formar grups estables; no es pot confiar amb la voluntat perquè és molt inestable. Des dels serveis sanitaris es constata que hi ha molta activitat cultural accessible però no se n’assabenten.
En el moment d’intervencions de les taules, Sílvia Ferrando reclama un “canvi cultural”
Raquel Paz afirma que el Pla de Salut ja contempla el Pla de Salut la prescripció social i la cultura per a una millora dels pacients.
Ester Bartomeu fa una reflexió necessària sobre universalitzar l’accessibilitat: Cal una aportació econòmica perquè no perjudiqui el teatre. De fet, “si la cultura estalvia medicaments, aquests diners es podrien revertir en la cultura”, diu Sílvia Ferrando.
Caldrien dades que quantifiquessin l’estalvi per a revertir-lo en acció cultural. La cultura és transformadora.
De fet, la Salut ha de significar el benestar de les persones; no només enfocar-se en les patologies dels pacients (la falta de benestar d’un grup de persones). La prescripció social avança cap a la prescripció cultural, des d’un punt de vista comunitari.
Un dels col·lectius que més temps disponible té és la gent gran. Els horaris, les barreres arquitectòniques i els preus sovint els exclouen de participar-hi; s’ha de revisar per no excloure’ls. Cal trobar fórmules per plantejar una cultura més diversa.
Glòria Cid es pregunta: La conselleria de salut i la de cultura, parlen? La pàtina bonista ens agrada, però calen més dades per demostrar que la feina és transformadora.
El lliure accés a l’educació ha d’anar lligat al lliure accés a la cultura. Gràcies a una iniciativa del CoNCA, s’han iniciat mecanismes de trobada i conciliació política entre ensenyament i Cultura des del 2022.
En aquesta obertura de la cultura, hi havia històricament un recel de les elits culturals. La cultura té por, en certa manera, que ocupin la seva parcel·la. Què és la cultura “en majúscules”?
“Les elits culturals creuen que estan per sobre del bé i del mal, aquí hi ha un error de concepte”. Per a Tomic (si no són paraules seves, segur que les subscriuria), el camí és inequívoc: “La responsabilitat és política, però la política avança gràcies a la societat civil, tenim un impacte, que els polítics han de recollir”.
La sessió s’acaba a les dues del migdia. Si en la primera taula, l’ordre ha estat molt dirigit a presentar els projectes, a la segona taula, les intervencions anaven completant la visió dels ponents. Arribant a consensos obertament, sense necessitar de vots. Aquelles tres veus que, des dels penya-segats de la cultural els Serveis Socials i la Sanitat es desganyitaven la veu per fer-se sentir, després d’un matí de conversa, han sintonitzat millor les seves idees; veuen que el ressò els afina. Estan més a prop de trobar una via possible. S’escolten millor. I si han patit algun capítol d’afonia pel forçar de veu de primera hora, sempre hi haurà els caramels de menta que tot ho resolen: Recomana avança en el seu projecte de CuraCultura.
