La llista de distribució per mail dels col·laboradors del Recomana, crítiques i crítics d’Arts escèniques, va anar omplint-se dijous tarda d’elogis cap a la Montse Otzet, degana de la crítica de dansa a Catalunya, que va morir aquell mateix matí. Paraules sentides de diversos col·legues de professió reconeixent la seva gran vàlua i qualitat personal. No és gens fàcil que trobéssim un altre exemple de persona implicada amb el sector de la dansa i el periodístic i de la crítica que aplegui un record tan unànime i extens.
Un vespre, com tants altres, enmig d’aquesta pandèmia i aconseguida la reobertura injustament imposada als teatres de Catalunya, a les portes del SAT Teatre, l’altra casa de la dansa de Barcelona, ens la imaginem arribant, amb la mateixa passió i entusiasme com sempre l’hem coneguda, disposada a deixar-se sorprendre per la dansa. I sempre acompanyada de la seva inseparable amiga: Carmen del Val, també crítica de l’especialitat que avui li ha dedicat un sentit record a les planes d'El País.
No era fàcil la seva mirada; en això consistia la seva grandesa. Però sempre era ponderada i el més ajustada possible als valors artístics i tècnics de les produccions que veia. Sabia de dansa, parlava de dansa i ho feia amb criteri. De manera que aprofundia en els elements específics d’aquest art i era gran coneixedora de les exigències de la dansa clàssica; i també amant de la creativitat i l’abstracció de la dansa contemporània. La Montse era capaç de descriure moviments i coreografies complexes i quan llegeixes les seves crítiques pots visualitzar l’acció a l’escenari com si estiguessis al pati de butaques. Trobarem a faltar aquesta escriptura cristal·lina.
Va editar i codirigia la revista Dansa-79 (1979-1986). Crítica de dansa del Diari de Barcelona (1988-1989) i de El Periódico de Catalunya (1980-2009). Publicà a revistes com Ritmo, El Público, Escena, Revista Musical Catalana, entre d’altres. Va escriure sobre companyies de dansa i repertori coreogràfic per a programes de festivals com ara Madrid en Danza, Festival Reggio Emilia, Biennale de la Danse de Lyon i pel Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Guionista del programa de TV3 Dansa a Catalunya (1996). Va ser membre del Consejo de la Música y Danza del Ministerio de Cultura i membre de jurat del Certamen Coreográfico de Madrid, Concurso Video Danza i els Premis Ciutat Barcelona. Va treballar també en l’apartat de gestió i comunicació de companyies de dansa, com la Gelabert-Azzopardi.
La Montse va ser una de les veus més actives de dansa de Recomana i també va formar part del jurat de dansa dels Premis de la Crítica des que es va incloure aquesta disciplina. De la Montse, la cosa que més destaca el sector; també aquells missatges del grup de crítics; i desenes de comentaris a la xarxa social és el seu compromís ferm. En qualsevol circumstància personal, sempre estava amb bona predisposició per veure-ho tot i amb ganes de parlar-ne i compartir els seus punts de vista. Amb criteri.
Clàudia Brufau i Jordi Sora,
Coordinació dels Premis de la Crítica de Dansa de Catalunya - Recomana
Novembre de 2020
