El Mercat de les Flors dona el tret de sortida a la nova temporada 2024-25 amb La Quijá de Paloma Muñoz, una producció pròpia fruit del cinquè Cèl·lula PRO, que s’engloba en el II Pla d’impuls de la dansa de Catalunya 2023-2026. Els anteriors coreògrafs i coreògrafes que han format part del Cèl·lula són Albert Quesada, Pere Faura, Guy Nader | Maria Campos i Núria Guiu; tot i que aquesta última –amb Supermedium– va ser la primera producció enterament de la Casa de la Dansa. El projecte, impulsat i acompanyat per la mateixa Àngels Margarit (directora del Mercat), té l’objectiu de suplir una mancança estructural del sector de la dansa a casa nostra, que és la falta de creacions pròpies de mig i gran format, ja que la gran majoria de companyies catalanes no tenen la infraestructura suficient per dur-les a terme.
La ballarina i coreògrafa Paloma Muñoz és extremenya d’origen, formada a l’Institut del Teatre i establerta a Barcelona amb el seu projecte escènic SIBERIA, iniciat el 2016 i amb el que ha creat diverses peces de mig format, com LEVE (2021) i La piel vacía (2018). Des del 2021, també treballa com a coreògrafa per encàrrecs de companyies europees, com el Théâtre de Münster (Alemanya) o el Ballet Bern (Suïssa). Podríem dir que Muñoz fa temps que ha entrat en una etapa de maduresa com a coreògrafa i creadora amb la consolidació d’un llenguatge propi, però amb La Quijá es consolida també la seva experiència com a directora de gran format, en aquest cas amb deu ballarins a escena: Edoardo Brovardi, Joan Ferré Gómez, Alejandro Fuster Guillén, Jacob Gómez Ruiz, Lara Misó Peinado, Paula Parra, Marta Santacatalina, Wilchaan Roy Cantù, Amanda Rubio i Blanca Tolsá.
Justament en aquest moment d’auge en la seva carrera professional, la coreògrafa extremenya ha volgut mirar en el fons dels seus orígens biogràfics i transportar-nos al desert que es troba entre La Serena i La Siberia, prop del seu poble natal. Aquest paisatge, fascinant per la seva soledat, aparença d’infinitud i aridesa, li permet desplegar tot un imaginari poètic a partir del record, cosa que converteix el paisatge real en fictici i sensorial alhora. Un dels elements principals d’aquest imaginari és la quijá, la mandíbula inferior, que resulta ser l’únic os del crani que té mobilitat (ens permet menjar, parlar i riure) i, per tant, és el que abans es desprèn; Muñoz explica que en aquest desert és molt habitual trobar cranis d’ovella que els falta la quijá. Els ossos, com els records, són el que queda d’una vida, i justament el buit de la cavitat òssia és l’espai en què reverbera la veu de la memòria; d’aquí el treball de veu que es desenvolupa a la peça, que compta amb l’acompanyament artístic de El Niño de Elche.
En un assaig obert, els intèrprets destacaven justament aquesta recerca física i coreogràfica de “la veu que ressona dins” (Blanca Tolsà), com una excavació en les profunditats de l’ésser per trobar l’origen de la veu i “els fantasmes que t’han de posseir” (Marta Santacatalina). Muñoz explicava també el seu interès per la veu com allò que dona expressivitat al moviment com a forma, així com la seva fascinació pel ritme, que en la peça es crea en el diàleg entre el moviment, la veu i la composició musical. En aquest aspecte, també és molt important el disseny de so i la composició musical d’Alejandro González da Rocha amb la col·laboració de Ramon Balagué i el disseny de so directe i tècnic de so Rodrigo Rammsy, ja que justament la combinació de l’espai sonor i la veu dels intèrprets és el detonador sensitiu que ens transportarà com espectadors al paisatge desolat, animal i atàvic del desert entre La Siberia extremenya.
L’espectacle es podrà veure del 3 al 7 d’octubre (aquest últim en una funció matinal relaxada) i el divendres 4 tindrà lloc una conversa postfunció amb la Paloma Muñoz i els ballarins. També podeu llegir l’entrevista que li fa Bàrbara Raubert aquí i escoltar el pòdcast del Mercat aquí.
