13 Tongues

Dansa

informació obra


Companyia:
Cloud Gate Dance Theatre of Taiwan
Coreografia:
Cheng Tsung-lung
Sinopsi:

Aquesta peça neix del record que el coreògraf Cheng Tsung-lung té d’un narrador de Taipei al qui anomenaven Tretze Llengües. El xivarri que provocava en el seu barri quan ell era petit l’ha traslladat a una peça vital, enèrgica, plena de llum i de colors que recrea la vida al carrer. Un viatge immersiu, a través de la imaginació i la narració, que recorda l’art del Tretze Llengües. La música inclou des de cançons populars taiwaneses fins al cant taoista i la música electrònica.

Cloud Gate és la primera companyia de dansa contemporània fundada en una comunitat de parla xinesa. Creada el 1973 pel coreògraf Lin Hwai-min, és la companyia a qui la premsa internacional considera «la més important d’Àsia» (The Times) i «una de les millors companyies de dansa del món» (Frankfurter Allgemeine Zeitung). A banda de visitar regularment ciutats com Nova York, Londres o Moscou, actuen cada any a l’aire lliure a ciutats de Taiwan, congregant un mínim de 30.000 espectadors en un dels esdeveniments de dansa més grans del planeta. Des de 2020 la companyia està dirigida per Cheng Tsung-lung, el treball del qual aprofundeix en la cultura taiwanesa antiga i moderna.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: 13 Tongues

29/11/2023

Panorama Taiwan al Mercat de les Flors 1

per Júlia Vernet Gaudes

13 Tongues (Tretze Llengües) és precisament un homenatge a la ciutat de Taipei, especialment als carrers del districte més antic de la ciutat i els seus habitants. L’actual director de la Cloud Gate, el ballarí i coreògraf Cheng Tsung-lung, explica que de petit la seva mare li parlava d’un home a qui anomenaven “tretze llengües” perquè explicava històries de la gent i els déus del districte, encarnant els personatges amb tota mena de detall. Aquest record se suma al que Tsung-lung té de la ciutat, ja que quan era petit es dedicava a recórrer els carrers de Wanhau venent les sabatilles que fabricava el seu pare. En aquest sentit, el so és un element fonamental per recrear l’ambient de la ciutat en la peça, que planteja diverses situacions quotidianes i personatges a través de la dansa (composició musical de Lim Giong). El vestuari també hi juga un paper important (Lin Bing-hao), i potser és el que més sorprès i crida l’atenció de la peça, perquè està fet de teles fosforescents que brillen amb la llum blanca. El vestuari i la projecció són l’únic que aporten color a l’escena, però el potencial dramatúrgic de tot l’espectacle manté desperta la imaginació de qualsevol espectador, generant una sensació hipnòtica i gairebé psicodèlica d’estar somiant despert.