1984

Teatre

informació obra


Autoria:
George Orwell
Companyia:
Gataro
Traducció:
Lluís-Anton Baulenas
Adaptació:
Michael Gene Sullivan
Direcció:
Victor Alvaro
Intèrprets:
Andreu Rifé, Lluís Canet, Sabina Figueras, Tono Saló, Frank Capdet, i amb Carles Canut
Producció:
Gataro
Escenografia:
Victor AlGo
Il·luminació:
Quico Gutiérrez (AAI)
Vestuari:
Núria Llunell
Caracterització:
Núria Llunell
So:
Jordi Bonet
Sinopsi:

Basada en la novel·la emblemàtica de George Orwell, 1984 ens porta la història de Winston Smith, un engranatge en l'estat de la màquina gegant d'Oceania. Física i mentalment sota la mirada omnipresent del Gran Germà, Winston ha estat capturat lluitant per les restes d'amor i llibertat que queden en un món inundat de desconfiança i violència. Amb l’”ajuda” brutal dels quatre membres del partit, Winston es veu obligat a confessar els seus pensacrims davant d'un inquisidor, que no es veu, i del públic, que actua com un testimoni silenciós de la seva tortura. Una adaptació ferotge i provocadora d'una de les obres més profètiques de la literatura del segle passat.

Crítica: 1984

09/01/2014

La distòpia que ens retrata

per Jordi Bordes

George Orwell va ser un autor lúcid que desarma. A meitat del segle passat, va augurar una societat enganyada i mediatitzada finsa l'infinit. Pura ciència ficció en l'època. Avui, en canvi, és quasi una caricatura d'El gran germà. S'ha jugat, fins i tot, amb total perversitat amb aquest nom per a construir un dels realitys més deplorables de la graella televisiva. En aquest sentit, rescatar la peça és ben senzill perquè tot allò que sonava a marcià, avui respona a una realitat: l'ús del llenguatge per a benefici dels poderosos; la reconstrucció de la història per a glòria dels influents; el control exhaustiu de la població, com a arma secreta que s'utilitza, fins i tot, entre forces amigues (cas Snowden...)

La companyia Gataro trenca el realisme habitualment amb uns personatges extrems, sovint tant com el seu maquillatge a base de blanc i negre. Hi ha algun detall d'aquest treball en algunes rèpliques (sobretot a càrrec de Frank Capdet). Lluís Canet, Tono saló i Savina Figueras, mantenen un to prou neutre, burocràtic, excepte en els passatges en què reprodueixen una escena editada pel gran germà. Andreu Rifé és Wilson l'atormentada víctima de la cacera d'aquest país que en comptes de protegir desconfia. Per fi, Carles Canut és un O'Brian cínic, fred i calculador.

Tot i això, a l'obra li falta una mirada transversal, que trenqui amb el discurs conegut. Orwell mostra una societat apocalíptica però, forçosament, ho deuria fer per a incitar una revolta. Com la que va col·laborar ell mateix intervenint en la Guerra Civil Espanyola. Sense necessitat de vestir-se amb cap bandera, al muntatge li aniria molt bé un aire trencador, que permeti donar un tret de sortida a tant desengany polític i manipulació del poder. I que superi el text mecànic, insistent, anihilador.