3, 2, 1…zero! Contra la violència de gènere

informació obra



Direcció:
Oscar García Recuenco
Intèrprets:
Maria Ramírez, Laura González, Carles Araguz, Bea Liebe
Escenografia:
Puça Espectacles
Il·luminació:
Puça Espectacles
Vestuari:
Puça Espectacles
Producció:
Puça Espectacles
Companyia:
La Jove de la Galeria
Autor:
La Jove de la Galeria
Sinopsi:

Nosaltres no som ni maltractadors ni maltractades. Som actors i actrius i fem teatre. El que veureu en aquesta representació teatral són algunes metàfores escèniques, però ens agradaria que darrera d’aquestes metàfores veiéssiu la realitat. ‘3,2,1...zero!’ fa un recorregut a través de les diferents fases per les quals passen les dones que es troben en situacions de maltractament. Davant del maltractament no hi ha excuses.

Edat recomanada: a partir de 12 anys

Crítica: 3, 2, 1…zero! Contra la violència de gènere

18/04/2015

Un muntatge amb un tema colpidor però que es queda amb una mirada massa doctrinària

per Jordi Bordes

“3,2,1,… zero contra la violencia de gènere” no enganya. Efectivament, es representa el drama d’una noia que acepta una última trobada, “civilitzada” amb el seu excompany que l’anul·lava. La Jarra Azul exagera la pedagogia i acaba adoctrinant. Procuren desplegar el màxim d’arguments per remarcar la independència i capacitat de la dona, en el mateix nivel que el de l’home. Però sent tant directes acaben fallant en la identificació. Sí que provoca un dubte interessant quan el noi es presenta empàtic fins que la broma simpàtica acaba sent de mal gust i aquell noi divertit es transforma en un maltractador. És un espectacle que, pel seu plantejament, demana un col·loqui posterior. Perquè, a la pluja d'idees-força (probablement massa simplificades) siguin els joves entre ells els que hi posin els matisos. El repte del teatre no és tant denunciar el que tothom diu que és condemnable, si no en dotar de major contingut per empatitzar amb la víctima (i trobar sortides a la seva possible derrota) o, fins i tot, entendre les raons del que maltracta. No per justificar-lo, si no per conèixer el seu punt de vista i, així, poder ajudar-lo a superar aquest plantejament erroni.  

La Jarra Azul treball amb elements molt sensibles. I ho fa eliminant el màxim de filtres. que tot soni tal com és. És una decisió que, depèn del tema ajuda o li va a la contra, com és el cas. Probablement, el moment que millor insinuava era en l'arrencada amb unes coreografies que, sense dir res, ja permetia intuir les dependències i la força de l'un sobre les altres.