361ºGrados

Circ

informació obra


Sinopsi:

Quan als núvols hi veiem una tortuga, tortuga és una “pareidolia”. Una pareidolia és un efecte psicològic que fa la nostra ment per donar ordre al caos, posar nom i forma a allò que el nostre cervell no reconeix. 361ºGRADOS, és la nostra pròpia pareidolia de la Teoria del Caos. Una obra existencialista que tradueix en imatges la necessitat de veure el món com un flux d’esdeveniment (records) mòbils, amb salts inesperats, dinàmics i no lineals. Volem acceptar que el caos és l’estat natural de la vida. Sembla circ, però no ho és del tot. Sembla dansa, però no ho és del tot. Sembla una instal·lació, però no ho és del tot. Crec que és un poema.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: 361ºGrados

14/05/2023

Poètica que es perd per la desconnexió amb el públic

per Jordi Bordes

360 graus és el traç complet d'un cercle. 361º, doncs, convida a habitar un bucle, a una revisita constant. Al joc de sincronització de cèrcols, hi ha una voluntat de demostrar l'empoderament. L'artista Clara Reina Meneses mostra la seva fragilitat, escampant uns cèrcols que deixen un polsim blau. Com si calgués tenir un camí de tornada al bosc (com les pedretes blanques de Hansel i Gretel), per por a perde el refugi. De fet, hi ha una lletra insistent (que es canta amb totes les veus i tonalitats possibles) sobre qui té por al llop. Durant l'actuació, el personatge es rebel·la i passa a enfrontar-s'hi, a desmuntar el món establert (una esfera). Allibera alguns dels meridians que tornen a expressar-se en forma de tonalitats de guixos, pintant el linòleum com si fos un quadre expressionista, espontani, alliberador. L'estètica és preciosa i el treball de l'actriu molt generós.

La pega del muntatge és la insistència amb una cançó que acaba sonant ridícula i que, en comptes d'empoderar, l'apropa al ridícul. En la sessió del trapezi l'acció no va connectar amb el públic. I potser per això, es va multiplicar la insistència 8i això encara ho va fer més rebutjable). Una llàstima perquè, qui sí que ho vivia era una parella de joves que deurien sentir-se identificats amb aquest quadre de cant a fer un pas més i trencar amb allò establert que coarta llibertats.