4 i 5

Dansa

informació obra


Il·luminació:
Ma Yue, Tao Ye
Vestuari:
Tao Ye, Li Min, Duan Ni
Companyia:
Tao Dance Theater
Intèrprets:
Tao Dance Theater, Trevor Carlson
Direcció:
Ferran Carvajal
Sinopsi:

Des de la seva fundació el 2008, TAO Dance Theater ha revolucionat el panorama de la dansa a la Xina. Creada i dirigida per Tao Ye el 2008, la companyia ha actuat en els més importants teatres i festivals d’arreu, des del Lincoln Center de Nova York fins l’Òpera de Sydney, i du a terme una funció continua en l’ensenyament de la dansa a la Xina. Des de 2012 és artista emergent associat del Sadler’s Wells.

El Mercat de les Flors presenta dues obres numerades d’una llarga sèrie en la qual el coreògraf Tao Ye segueix els seus experiments minimalistes: l’exploració del cos humà com a element visual desproveït de narració o de representació. A 4, els cossos semblen buscar-se els uns als altres mentre estan sent separats per una força invisible però consistent. A 5, contràriament, una força invisible manté els cossos junts en una massa indistingible, calidoscòpica.

Crítica: 4 i 5

08/10/2016

Moviments contraposats

per Montse Otzet

El coreògraf xinès Tao Ye no s’ha trencat el cap a l’hora de buscar un títol per les seves obres.  Les bateja amb números i d’aquesta manera no dóna cap pista a l’espectador  deixant-lo lliure de ment per inventar i percebre allò que el seu enginy sigui capaç de desenvolupar.

4 i 5 són dues peces de moviments contraposats, si bé, en cadascuna d’elles la música del compositor indie-folk-rock xinès Xiao He hi té molt a veure, creant una interacció musical i física molt estrena, a l’extrem que en determinats moments esdevé en imprescindible catalitzador del gest.

La primera de les dues peces està interpretada per quatre persones que, a causa d’ una màscara i un hàbil vestuari, no posen de manifest el seu gènere. Una manera més de despertar i atrapar l’atenció del públic. Al llarg de tota la coreografia els quatre ballarins es mouen en bloc respectant al mil·límetre l’espai que creen entre els seus cossos, sigui quina sigui la dificultat coreogràfica i la constant repetició del moviment.  Com si d’un bloc es tractes, els quatre cossos es desplacen per l’espai i pel terra executant un gest a l’uníson, un moviment que esprem i depura tot ornament tradicional fins a arribar a l’essència. Fet que genera que ens trobem davant d’una obra minimalista, on la dificultat transmuta en senzillesa. Una simplicitat que també s’estén en un acurat vestuari, en games de grisos, i en una diàfana il·luminació.

En la peça 5 també té lloc aquesta constant repetició de variacions de moviment que segons paraules de Tao Ye, “es redueixen i progressen cap a un estat que és pur i mínim en forma; produint inèrcia i pes, i disminuint la força física del ballarí”.  Aquest dogma del coreògraf es palma en el seu muntatge però comporta el perill que, la constant repetició de variacions de moviments,  arriba a provocar moments d’una excessiva monotonia i reiteració.

En aquesta segona obra, cinc cossos formen una única i inseparable massa corpòria que es desplaça i s’arrossega per terra bombejant a l’uníson i creant suggerents imatges en un entorn inquietant on el paisatge sono té molt a veure.