“Els primers quaranta anys de la vida ens donen el text; els trenta següents, el comentari”, deia Schopenhauer en un dels seus aforismes. En una societat que prioritza la immediatesa i la vanitat de la novetat constant, les seves paraules ressonen amb força.
Mentre que l'esperança de vida no fa sinó augmentar, cada vegada hi ha més individus que, conscients d'estar perdent la seva utilitat social, volen eludir les formes traumàtiques de la maduresa a mesura que s'apropen a la següent edat, l'última. Les seves vides, cada cop més longeves, disposen de més anys de plenitud, però també de vellesa. Tot i això, l'art de transitar per la maduresa és també l'art d'admirar la bellesa del passar per la vida, d'aprendre a reconèixer la plenitud d'aquesta maduresa a través del que s'ha adquirit amb l'experiència.
Aquesta contradicció aparent configura el punt de partida de +45. Sis ballarins experimentats, representants d'aquesta segona edat, i un cor de figurants no professionals de la segona i tercera edat donen vida a un projecte que, fugint d'apriorismes, conjumina la dansa contemporània amb la dansa social i ens permet reflexionar sobre la nostra societat mitjançant el moviment.
Encara no hi ha crítiques publicades