A casa (Kabul)

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Vicky Peña
Traducció:
Vicky Peña
Autoria:
Tony Kushner
Direcció:
Mario Gas
Escenografia:
Antonio Belart
Vestuari:
Antonio Belart
Il·luminació:
Mario Gas
So:
Jose Antonio Gutiérrez, banda sonora
Producció:
Bitò Produccions
Sinopsi:

Asseguda a la seva confortable casa de Londres, llegint una guia turística de Kabul, una dona ens convida a emprendre un viatge que ella mateixa ha començat ja fa un temps. A reflexionar sobre els corrents i les derives que ens han transportat i que encara ens porten. A tots nosaltres. A cada u de nosaltres al llarg de la Història. O fa quinze anys. O ahir al vespre.
A ser testimonis d'un naufragi personal i col·lectiu. Amb humor. Amb rigor.

Homebody /Kabul va ser escrita abans del 11-S. I va ser estrenada poc després als Estats Units, amb gran polèmica. Està formada per dues parts: un monòleg a la primera i un seguit d'escenes que tenen lloc a l'Afganistan a la segona part, excepte la darrera escena, que l'autor anomena Periple: el retorn d'un viatge al mateix punt d'on s´ha sortit. 
La persona que torna a casa pot ser que ja no sigui la mateixa. Aquí veurem allò que passa A Casa. 

El 2007, Mario Gas va estrenar el muntatge de la peça completa al Teatro Español de Madrid. Per aquell espectacle,  Vicky Peña,Creu de Sant Jordi 2014,  va rebre el Premi Max 2008 a la Millor Actriu i el Premio Mayte 2009.

Crítica: A casa (Kabul)

03/04/2014

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Andreu Sotorra

L'obra 'Homebody / Kabul', de Tony Kushner (Nova York, 1956), es va presentar al Teatre Romea, la temporada 2007-2008. La dirigia Mario Gas i la principal intèrpret era Vicky Peña. (...) Ara es recupera una de les tres parts d'aquell muntatge que va colpir espectadors i crítics fa set temporades. El protagonitza la mateixa actriu Vicky Peña, que acaba de ser distingida amb la Creu de Sant Jordi, i hi torna en solitari, en un espai de cambra com el petit del Lliure de Montjuïc, cara a cara amb el seu monòleg. Això és el que es deia d'ella i que ara es pot repetir: «L'estrella del muntatge —el fet ja va quedar prou patent des de la seva estrena a Madrid— és l'actriu Vicky Peña, una bèstia d'escenari que aquí representa el paper d'una dona anglesa benestant que es veu xuclada pel remolí de l'Afganistan i viatja com a turista a Kabul on es queda per sempre, convertida al nou sistema, deixant marit i filla en el record. Tot això ocorre progressivament durant les tres parts en què es divideix el muntatge. Però encara és una incògnita per als espectadors quan Vicky Peña engega l'obertura de l'obra, un monòleg d'una hora que llisca suaument gràcies i només gràcies a les bones arts de l'ofici Peña. I dic gràcies i només gràcies perquè un dels retrets que se li pot fer a Tony Kushner (Nova York, 1956) —aquell autor aquí mig desconegut quan Josep Maria Flotats el va fer debutar amb una preinauguració del Teatre Nacional de Catalunya a la sala Tallers amb 'Àngels a Amèrica'— és que el dramaturg recarrega el seu discurs inicial de l'obra amb un reguitzell de dades geogràfiques i històriques que, si un no és especialista en la matèria, arqueòleg o antropòleg, pot acabar navegant en un mar de sorra. Més mèrit, esclar, per a Vicky Peña, que amoroseix tot el pes que té el seu monòleg i fins i tot li fa un regal a Tony Kushner sense retocar-li, segurament, ni una coma.» L'experiència, es pot repetir, doncs, en aquesta revisió que l'actriu i el director fan de 'Homebody / Kabul' a l'Espai Lliure de Montjuïc. Una oportunitat única.