A gruta da garganta (El camí de la gola)

Familiar

informació obra


Intèrprets:
Aida Kellen, Clarice Cardell, Inesa Markava (ballarina)
Interpretació musical:
Mikhail Studyonov
Companyia:
cia. Musicalmente
Sinopsi:

En un espai ple de vels, que evoquen el vel del paladar, dues actrius, una d’elles cantant lírica i l’altra cantant popular, trenen dos camins sonors que s’endinsen en el laberint de la bellesa de la veu humana. Un espectacle que ens parla dels llaços invisibles que ens uneixen als altres, convidant-nos a un viatge als orígens de la veu, des del balboteig del nen fins a la refinada vocalització del cant líric.

Pionera en el camp de les arts escèniques per a la primera infancia al Brasil, la companyia La Casa Incierta ha treballat en els últims anys compromesa amb població en situació de vulnerabilitat, aprofundint en els beneficis que l’art pot oferir als més desfavorits i ajudant a transformar la realitat.

Crítica: A gruta da garganta (El camí de la gola)

25/11/2017

La bellesa de la veu

per Núria Cañamares

Arrenca de meravella amb un cant a cappella, picades de mans i enormes somriures. Un aire maternal que connecta immediatament amb el pati de butaques i que, hipnòticament, calma els nadons més inquiets i estén una sensació de benestar entre el públic que ja no desapareixerà fins abandonada la sala. Les dues actrius-cantants tenen àngel, traspuen sensibilitat.

Acompanyades més tard per un piano en directe situat al fons d’escenari, reciten uns pocs versos i dediquen tota l’atenció de la seva veu a dibuixar el viatge sonor que fem cadascun de nosaltres, des que comencem a parlar fins que som capaços de modelar la veu per arribar a cantar. D’extrem a extrem. Des de les onomatopeies del balboteig fins a la bellesa de la melodia, que discerneixen entre el cant popular i el líric en una fusió perfecta, a ocasions volgudament dissonant.

‘El camí de la gola’ és el tercer espectacle dels brasilers La Casa Incierta sobre l’origen del llenguatge. La investigació transcendeix la intimitat de les cordes vocals amb una preciosa escenografia que recrea el vel del paladar. A poc a poc, al llarg de l’espectacle les actrius desplegaran unes teles que vestiran l’escena com un terrat ple de llençols estesos al vent amb què acabaran construint un enigmàtic laberint pel qual podran desplaçar-s’hi els espectadors que ho desitgin.

Les transparències, els colors, les projeccions geomètriques en blanc i negre... i especialment la musicalitat dota l’espectacle d’una atmosfera única ben poc usual en les produccions infantils. Hi ha purs moments d’òpera dotats d’una contemporaneïtat a anys llum del que havíem vist fins ara per a nadons.

La recerca es troba en l’ADN d’aquesta companyia pionera en el camp de les arts escèniques per a la primera infància que canalitza el coneixement per ajudar als infants i famílies en situació d’exclusió social. Art com a teràpia, com a mitjà d’expressió per a superar bloquejos, pors, prejudicis... i incentivar l’acceptació i el vincles afectius. Un projecte extraordinàriament admirable i necessari.