À la ville de... Barcelona

Teatre

informació obra


Autoria:
Joan Ollé
Direcció:
Joan Ollé
Intèrprets:
Joan Alavedra, Eduard Altaba, Joan Anguera, Ivan Benet, Marta Betriu, Salvador Boix, Oriol Camprodon, Laura Guiteras, Oriol Genís, Enric Majó, Xavier Maureta, Victòria Pagès, Jordi Vidal
Escenografia:
Eugenio Szwarcer
Vestuari:
Míriam Compte
Il·luminació:
Lionel Spycher
So:
Damien Bazin
Coreografia:
Andrés Corchero
Caracterització:
Núria Llunell
Direcció Musical:
Lisboa Zentral Cafè
Ajudantia de direcció:
Iban Beltran
Sinopsi:

'À la ville de... Barcelona', que va rebre una gran acollida en el Grec del 2012, és l'homenatge del director Joan Ollé a la seva ciutat, un divertidíssim viatge per la memòria sentimental d'un grapat de Barcelones que portem sota la pell. El director i creador d'aquest espectacle arrevistat posa música (del grup barcelonès Lisboa Zentral Cafè) a tot un seguit de records, de tòpics, de moments històrics de la capital catalana. Des d'estampes de la Barcino, fins al 'lateros' de la Rambla, passant pel moment que li dóna títol, el Floquet de Neu, Millet, la Casita Blanca... Acompanyen textos de Salvat-Papasseit, Rodoreda, Mendoza, Vázquez Montalbán, Genet, Orwell, Gil de Biedma, Goytisolo...

Crítica: À la ville de... Barcelona

04/10/2013

Divertit, àgil, intel·ligent, fresc, d'estiu

per Jordi Bordes

El venerat director del Lliure, Joan Ollé, s'ha convertit en un especialista en construir produccions a mida, de poetes com Vicent Andrés Estellés (Coral romput, 2007), Salvador Espriu (El jardí dels cinc arbres, 2009), Joan Maragall (La Llei d'amor, 2010), Narcís Comadira (Estimat Comadira, 2011) o Jorge Luís Borges (Poeta en Buenos Aires, 2012). També van ser molt celebrades les seves adaptacions d'El quadern gris de Josep Pla i, abans, de La plaça del diamant de Mercè Rodoreda. Realment, cada peça genera un món i no sempre el resultat de la costura ha estat celebrada, perquè el ritme i les ganes d'abocar massa material causen, en alguns treballs,, un cert embús. No és el cas de À la ville de... Barcelona. Un joc divertit, àgil, intel·ligent, fresc, d'estiu. Que retrata una Barcelona massa previsible. no és cert que el muntatge sigui només per als barcelonins. Perquè, a través dels mitjans de comunicació tpothom és part o coneix part de la història de la capital catalana. Hi ha un pudorós exercici d'amor cap a la ciutat però no s'està de rebentar-li quatre veritats que la tornen a lloc. No desaprofitin l'oportunitat, perquè si és difícil segones oportunitats, terceres ocasions són un miracle.