El públic del Temporada Alta sap que ningú fa Shakespeare com els Propeller, a dia d’avui. Ja han vingut cinc cops, els hem vist a Conte d’hivern, L’amansiment de la fera, Ricard III, Enric V i Nit de Reis, i aquest any tampoc no faltaran a la cita. Serà amb el Somni d’una nit d’estiu (A Midsummer Night’s Dream), el Shakespeare més màgic i juganer de tots. Ens espera l’habitual adaptació trepidant, farcida de sorpreses contínues gràcies a la imaginació desbordant d’Edward Hall, el visionari que hi ha darrere d’aquesta companyia única, formada només per homes, com marcaven les normes de l’època isabelina. Una nova joia teatral, plena de matisos i detalls, que aconseguirà fer-nos rabiosament actual aquesta divertida faula sobre l’amor, des del màxim rigor i respecte a l’autor.
Gaudir
els Propeller, més que un espectacle és un privilegi: el domini i
control de tots els instruments del cos, la tècnica fonamentada i
elevada a través del treball col·lectiu com a companyia, la creació
d'atmosferes a partir de materials escenogràfics ben elementals, la
revisió i actualització dels paràmetres del teatre clàssic sense
concessions a l'anacronisme; mires on mires, tot són virtuts a
l'hora de comentar els referents internacionals del teatre
shakesperià.
En aquesta ocasió el Midsummer Night's Dream, obra d'altra banda gens senzilla si tenim presents la multitud de trames i l'esbojarrada fantasia que exhala, treu el ritme més trepidant i els més acreditats procediments còmics dels anglesos. Una forma i múscul excepcionalment extraordinaris que ens aboquen a l'eterna pregunta: què s'ha de fer per assolir un nivell semblant? Altres companyies, altres tradicions.