A place to bury strangers

Dansa | Circ

informació obra


Coreografia:
Roberto Olivan
Intèrprets:
Spela Vodeb, Sol Vázquez, Magí Serra, Roberto Olivan, Matias Marre
Composició musical:
Laurent Delforge
Dramatúrgia:
Roberto Magro
Il·luminació:
Ignasi Solé
Vestuari:
Roberta Petit
Producció:
Mercat de les Flors, Enclave Arts del Moviment
Sinopsi:



A place to bury strangers és un camí de tornada cap a l'essència. Només la recerca cap a l’interior més pur de l’ésser humà, de la connexió d’aquest amb l’univers, tan propera i tan llunyana alhora, generen la veritable felicitat. Aquest és el punt de partida d’un espectacle que combina organicitat amb força i energia, proposant sempre un registre fresc i emotiu en què la dansa contemporània s’expressa a través de diferents llenguatges escènics.

Premi Ciutat de Barcelona de Dansa 2013


Finalista a la categoria de coreografia dels Premis de la Crítica 2015

Crítica: A place to bury strangers

10/04/2015

Retorn hipnòtic

per Montse Otzet

Després de veure la  contundent primera imatge en la qual Roberto Olivan sacsejava un ballarí i com aquest cau a terra amb un moviment descompost,  es pot predir que alguna cosa interessant succeirà en un espectacle, el discurs del qual ve a parlar d’un retorn a l’essència, d’una introspecció protectora davant el constant bombardeig que ens envaeix.

I la predicció es compleix, perquè l’obra és una successió d’imatges que atrapen i que avancen creant un subtil fil argumental on tot s’insinua i res queda dictaminat. Aquest suggeriment pren forma a través d’un treball individual i coral, en un espai de comunicació on l’estrany resulta atractiu i el conegut pren un to entranyable i, algun cop, també divertit.

Roberto Olivan i els quatre ballarins amb qui comparteix escenari, són els autors d’un moviment que es balanceja entre la dansa contemporània i el circ, fet que propicia un llenguatge versàtil, amb moments hipnòtics i atmosferes inquietants. Imatges a temps present s’entrellacen amb escenes pròpies de somnis i anhels; estampes que són part un camí que condueix a la recerca d’una identitat i d’un espai propi.

En la construcció d’aquest indret, on els ballarins executen uns esplèndids moviments terraquis i unes envejables evolucions aèries, molt hi té a dir el suggerent espai sonor que Laurent Delforge crea in situ, que embolcalla als intèrprets en els seus desplaçaments.  Un altre element notable del muntatge és la il·luminació d’Ignasi Solé que reafirma atmosferes i personatges, com també ho fa Roberto Magro amb el seu treball de dramatúrgia