AB [Intra]

Dansa

informació obra


Direcció:
Lucy Guerin
Coreografia:
Lucy Guerin
Sinopsi:

La Sydney Dance Company va obrir la temporada passada amb un viatge intens per l'existència humana on s'exploren els aspectes més profunds i primaris de l'ànima, les nostres respostes més viscerals, de la tendresa a la confusió. L'espectacle és un recorregut per l'essència mateixa de la condició humana que es desenvolupa en un escenari minimalista on els artistes esdevenen el focus d'atenció. La banda sonora composta per Nick Wales, juntament amb moviments de la peça de violoncel de Pēteris Vasks Klātbūtne (Presència), proporciona un fons exuberant format pel so de les cordes i per una electrònica atmosfèrica. El resultat és una proposta de moviment brillant, energètica i electritzant, on la tècnica i l'emoció són igualment importants.

Rafael Bonachela va néixer a la Garriga i va començar a ballar a Barcelona abans de  traslladar-se a Londres per tal d'entrar a formar part de la Rambert Dance Company. Va ser ballarí de la companyia i coreògraf fins al 2006, quan va crear la Bonachela Dance Company. El 2008 va estrenar 360°, la primera gran producció per a la Sydney Dance Company, de la qual, menys de sis mesos més tard, va ser nomenat director artístic. Al llarg dels anys, la companyia ha consolidat la seva reputació com un gran focus de creació, amb el seu aplaudit grup d'intèrprets presentant els nous treballs de Bonachela i altres coreògrafs, però també mostrant el treball de dissenyadors, compositors i músics de gran talent.


Crítica: AB [Intra]

09/07/2019

Una companyia que enlluerna

per Clàudia Brufau

La dansa de Rafael Bonachela (La Garriga, 1972) és feta sobretot de cabals i cabals energètics i atlètics de moviment. AB [INTRA] –que en llatí significa des de dins– no és cap excepció. La intensitat del moviment ve acompanyada d’un llenç musical que combina música nostàlgica i profunda de Peteris Vasks(extractes del Concert Núm. 2 per a violoncel) i la partitura del compositor australià Nick Wales, un col·laborador habitual de la companyia, que intensifica les notes de Vasks.

 Al llarg de la coreografia tots els ballarins i ballarines de la SDC despleguen un poder absolut de precisió. La coreografia s’estructura sobretot en duets, solos i algun trio fugisser que mostren la capacitat dels intèrprets per entrellaçar cossos mentre es desplacen a través de l’escenari, combinant salts i moviments ben arran del terra. 

Un dels grans passos de dos de l’espectacle els protagonitzen Davide Di Giovanni i Charmene Yap, menuda i àgil, la dansa d’aquesta ballarina és meravellosament sublim. Ara bé, el cabal constant de moviment i energia de Bonachela tot sovint es fa monòton, segurament perquè la coreografia flueix sobre una dinàmica força immòbil, trencada només per l’eloqüent disseny d’il·luminació de Damien Cooper.