El Valentí no és d’aquest segle, però continua conquistant teatres i places de Catalunya recitant poemes d’una altra època, poemes amb un humor més aviat blanc que captiva a un públic més aviat sènior. El valentí té molt d’ofici i, si alguna vegada patina, sempre té al seu costat l’estrambòtica Srta. Eulàlia, qui s’encarrega d’apuntalar cada història amb una música i uns sorolls que ajuden a crear una atmosfera més còmica. El Valentí és l’alter ego del Quimet Pla; la senyoreta Eulàlia és el clown creat per la seva dona, la Núria Solina. La “Absenta” va ser servida el diumenge 26 de juny als Jardins d’Oriol Martorell a Llorenç del Penedès.
L’ofici del Quimet Pla i la Núria Solina es veu en cada recitat d’ell o en cada ganyota d’ella. La parella va crear fa anys aquest espectacle per tal de fer valdre un seguit de poemes humorístics, textos antics que són patrimoni cultural del nostre país. Valentí es presenta com un rapsode que ha dedicat la seva vida a recuperar poemes i textos humorístics que es van crear en l’esclat del Modernisme. Valentí /Quimet Pla vertebra el seu espectacle a través d’aquests poemes els quals el serveixen per explicar la seva vida (fins i tot uns versets sobre el naixement) relacionant-ho amb l’eclosió de tots aquests corrents artístics que es fixaven més en el com que en el què. I en aquest àmbit, l’humor va tenir un cert espai. Un humor que tot i que ara ens queda molt passat de moda, té un gran valor per l’ús d’un català lliure, ric, que sonava tant elegant com enginyós. Un català que s’estava formant i que convivia amb franca harmonia ( i ironia) amb el “catanyol”
La reivindicació d’aquest particular rapsode està fixada en un espai en concret: els Quatre Gats, aquell punt de trobada entre els diferents creadors i artistes que a principis de segle XX van transformar els corrents artístiques més anquilosades amb noves creacions on l’humor tenia cabuda. El rapsode idolatra els artistes i ens narra que eren bohemis hereus de la tradició francesa que coquetejant amb l’alcohol més excitant (l’absenta que el propi Valentí, i més tard, la seva assistenta, prenen amb delit) i la cocaïna.
Amb una primera part més introductòria, on el mateix Valentí explica el seu delit per recitar versets (sent un nen, des de dalt de la cadira, com quan imita el papissot Fernández, company de feina que recitava La Vaca Cega amb verdadera passió) fins a arribar a Els 4 gats on repassa alguns dels seus noms més il·lustres com Sabaté i Aribau, C. Gomà o Lluís Millà entre altres. Devent-se al seu públic, Valentí va enllaçant poemes i textos un darrere l’altre. Recupera el Lloro, un moro, un mico i el senyor de Puerto Rico; un poema en italià macarrònic, “Il Castelo maledetto”; un altre sobre Sánchez, el guàrdia municipal noucentista que glossa la seva vida amb un sarcasme; o la història d’en Jaume, un home desesperat pel cas que li passa, un galimaties de relacions familiars que fa esclafir de riure a tot el públic.
Al costat del Valentí/ Quimet Pla rau sempre present i amb un posat molt caricaturesc la senyoreta Eulàlia/ Núria Solina, que tot i estar en segon pla, sap robar l’atenció amb un contrapunt clown i l’acompanyament musical de tota mena d’instruments (una pianola, una flauta, un violí, etc.). Pla i Solina defensen una funció amb l’ofici d’anys i anys de comediants, i tot i que a alguns aquests espectacles ens puguin quedar allunyats, tan en forma com en contingut, són importants de recuperar per tal de posar en valor el nostre patrimoni cultural. Encara que la majoria dels assistents en aquell parc ja superin la seixantena. Potser tocaria fer algun espectacle que pugui transmetre aquests textos humorístics a les noves generacions.
Perquè hi ha coses que es diuen en aquell escenari que tenen plena vigència. Tant per la reivindicació de Santiago Rusiñol que deia que al poble que no li agrada l’art, no mereix viure com la cita que diu al final hem d’escriure com ens doni la gana. Llibertat de creació, humor sobre nosaltres mateixos i queixes que busquen el doble sentit. Una fórmula que funciona i que fa esclafir de riure el públic d’aquell poble.
