Acosta Danza

informació obra



Autor:
Cesc Grau
Direcció:
Cesc Grau
Sinopsi:

Carlos Acosta és un dels grans noms de l’Olimp de la dansa mundial. El seu enorme talent i virtuosisme, combinat amb versatilitat i gran potencia masculina, han fet de les seves actuacions, moments únics en la història del ballet. Després d’una carrera excepcional com a estrella del ballet, la icona de la dansa internacional presentarà a Peralada i en primícia a l’estat, la seva nova companyia, Acosta Danza. Formada pels millors ballarins del país, la companyia amb seu a l’Havana, en els seus programes es poden trobar tant peces noves, com d’altres de ja existents de coreògrafs cubans que rarament s’han vist fora del país, així com també encàrrecs de noves peces a coreògrafs internacionals que s’inspiren en la seva nació tan emblemàtica. A Peralada, en què el mateix Acosta farà dues aparicions estel•lars, s’interpretaran El cruce sobre el Niágara de la coreògrafa cubana Marianela Boán, Faun de Sidi Larbi Cherkaoui, Alrededor no hay nada de Goyo Montero, End of Time de Ben Stevenson, Anadramous de Raúl Reinoso, així com Memoria de Miguel Altunaga i Two de Russell Maliphant interpretades pel mateix Acosta. Una nit de dansa excepcional per posar punt i final a la 31a edició del Festival.

Crítica: Acosta Danza

19/08/2017

Vermell i negre

per Núria Sàbat

Unes hores abans, la Rambla de Barcelona s’havia tenyit de color vermell i, al capvespre, el sol de Peralada s’ajocava a poc a poc en un cel rogenc de sang. La cloenda del magnífic Festival que ha internacionalitzat la petita vila altempordanesa s’iniciava amb les paraules emocionades d’un dels seus representants acompanyat de Carlos Acosta i amb el públic, dempeus, fent un respectuós minut de silenci.

Acosta Danza és una companyia jove –nascuda a l’Havana el 2016– creada i dirigida per un ballarí forjat bàsicament a l’ombra del prestigiós The Royal Ballet,  la llarga i exitosa trajectòria del qual –ha ballat i format part dels millors ballets del món– l’ha consolidat com el millor ballarí de la seva generació. Carlos Acosta, cubà, aplega l’exquisidesa i el rigor de la seva formació clàssica, el punt de rebel·lia necessari per trencar-la quan convé i la creativitat que l’allunya de l’academicisme encotillat, de manera que sense renunciar al classicisme, però tampoc a les seves arrels afrocubanes ni a la contemporaneïtat, busca –i comença a trobar– una veu pròpia.

Per al seu debut a Peralada va dissenyar un espectacle que combina peces antigues amb altres de noves i actuals, i s’envolta d’un equip tècnic i artístic de primera magnitud.

Dividit en dues parts i set números, s’enceta amb una coreografia de Marianela Boán, música d’Olivier Messiaen i un duet format per Raúl Reinoso i Julio León. Tot seguit, l’aparició del director artístic sota un feix de llum zenital conforma un solo memorable, de regust urbà i música vibrant (Murcof) coreografiat per Miguel Antunaga. “Faun”, una coreografia del mític Sidi Larbi Chernaoui que barreja la famosa peça de Debússy amb d’altres de Sawhney, fa brillar Zeledey Crespo (tota cames, tota braços) i Carlos Luís Blanco enmig d’un bosc projectat.

La segona part ens porta “End of Time”, un delicat pas de deux a càrrec de Liliana Menéndez i Enrique Corrales; “Anadromus”, un duet protagonitzat per Laura Trento i Raúl Reinoso en què la delicadesa dels ballarins es fon amb la força de la música; “Two”, on Acosta desplega tot el seu poder hipnòtic, i es tanca amb la singular peça coral “Alrededor no hay nada”, en què cinc parelles, amb un vestuari que remet a l’estètica Sabina –barret i americana negres–, donen forma i cos als juganers i gens innocents jocs de paraules del cantautor andalús i al deliciós poema satíric de Vinicius de Moraes “Dia da criação”, recitat com si fos una lletania.

Un aiguabarreig equilibrat, bell i delicat que desplega tècnica, bon gust i sensibilitat.