Agatha

informació obra



Sinopsi:

L’Agatha és una persona fràgil amb talents ocults. Llum al cap i extremadament afilada, aclaparada i sobrepassada. Les tasques diàries es transformen en una càrrega enorme i els grans reptes se superen de forma massa fàcil. Ulls borrosos, veu somiadora, impredictible i fermes creences. Aquesta és l’Agatha. Una performance teatral de dansa basada i inspirada en converses amb persones que han patit o pateixen problemes de salut mental. 

Crítica: Agatha

16/06/2022

Les motxilles que ens limiten

per Jordi Bordes

Paula Niehoff juga el paper de clown tendra i fràgil. Com Claire Ducreux (Refugiada poètica). Niehoff (que ha participat a L'Altre festival aquest mes de juny) s'inpira amb persones ue han patit problemes de salut mental. Per això, la protagonista troba dificultats per enfrontar-se a la vida. Ha d'aprendre a caminar i les articulacions no li responen. Li costa mantenir l'equilibri (en un veritable joc semiacrobàtic) i la maleta que hi ha a l'escena és el seu escut, la seva carcasssa i alhora la seva càrrega. Com a We all live in a box hi ha una relació entre simbiòtica i alhora parasitària dels cubs que habiten.

Niehoff té una tècnica mot fina. I es mostra des d'una proximitat que fa connectar-hi de seguida. no hi ha dolor, ni desconfiança, tot i que el seu personatge sigui un punt estrafolari, irreal. Com aquell inici dl món que Lali Ayguadé va voler bastir a Here. Ara, sense paraules, arriba la peripècia del personatge cristal3lina i es pot entendre com una brillant metàfora de la feixuga feina del dia a dia de les persones amb seqüeles de salut mental. Cada dia, cal aixecar-se i trobar l'aire de disànta per conviure amb la maleta 8que no és pot obviar) però que tampoc hauria de coartar.