Agrippina

informació obra



Direcció Musical:
Harry Bicket
Direcció:
David McVicar
Escenografia:
John Macfarlane
Vestuari:
John Macfarlane
Il·luminació:
Paule Constable
Coreografia:
Andrew George
Producció:
Théâtre Royal de la Monnaie (Brussel·les), Théâtre des Champs Elysees (París)
Músics:
Jory Vinikour, clavicèmbal, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Intèrprets:
Sarah Connolly (Agrippina), Malena Ernman (Nerone), Danielle De Niese (Poppea), Franz-Josef Selig (Claudio), David Daniels (Ottone), Ian Henry Waddington (Pallante), Dominique Visse (Narciso), Enric Martínez-Castignani (Lesbo)
Sinopsi:

Aquesta opera seriosa de Händel és una comèdia políticament incorrecta sobre com mantenir o arrabassar el poder. Un combat patrici entre dones. Un text gairebé pervers que McVicar contempla amb l’estètica de les soap-operas més sofisticades dels anys vuitanta. Agrippina i Poppea –les dues grans contrincants de l’òpera– es comporten amb la tirànica seguretat de les dives de Dinasty o Falcon Crest. Una lluita despietada sobre talons d’agulla sense límits o traves de caire ètic. La seducció, el sexe, és un instrument més per aconseguir sigui com sigui allò que es vol. Una farsa amoral amb uns personatges que, paradoxalment, no són caricatures. Agrippina interessa al públic tres-cents anys després de la seva estrena perquè té uns protagonistes tridimensionals, gairebé mozartians quant a la contradicció i complexitat humanes. Llibret de Vincenzo Grimani. Música de Georg Friedrich Händel. 

Estrenada el 26 de desembre de 1709 al Teatro San Giovanni Grisostomo de Venècia. Estrena al Gran Teatre del Liceu.


Crítica: Agrippina

17/11/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Xavier Cester

La primera obra mestra operística de Händel arriba per primer cop al Liceu en un brillant muntatge de David McVicar que emfasitza l'humor d'un títol que ridiculitza la baixesa moral d'uns personatges disposats a tot per aconseguir els seus fins. Harry Bicket dirigeix amb empenta un magnífic repartiment on destaquen amb força l'Agrippina manipuladora de Sarah Conolly, la Poppea seductora de Danielle de Niese, el Nerone hiperactiu de Malena Ernman, l'Ottone planyívol de David Daniels i el Nerone rotund de Franz-Josef Selig.