Ai rateta, rateta

Familiar

informació obra


Composició musical:
Ramon Bau
Direcció Musical:
Alba Grau
Coreografia:
Gerard Rifa
Escenografia:
Marina Valls, Albert Ventura
Intèrprets:
Jèssica Martín, Cris Codina, Ferran Enfedaque
Dramatúrgia:
Jessica Rimblas, Óscar Jarque
Companyia:
Dara
Sinopsi:

Hi havia una vegada una rateta molt presumida que estava molt cansada i avorrida que tothom, des de fa anys, expliqués el seu conte de la mateixa manera. Un dia va prendre la decisió de declarar-se en vaga indefinida fins que no s’atenguessin les seves peticions de canvi. Què va passar? Doncs vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquest conte s’ha canviat.

Crítica: Ai rateta, rateta

09/10/2016

Amor a cop de càsting

per Andreu Sotorra

Doncs, sí. Resulta que per moltes vegades que s'hagi contat i per moltes generacions que se sàpiguen de memòria la història romàntico-violenta del conte popular «La rateta que escombrava l'escaleta», encara hi ha una nova manera de transgredir el clàssic i fer-ne una versió totalment renovada, picaresca, divertida, musicalment atractiva i adaptada al segle XXI, procurant, a més, que es combini la moralitat del conte original amb els corrents sociològics de l'actualitat. (...)

La companyia El Replà aconsegueix fer un espectacle que activa la imaginació dels petits espectadors perquè se'ls capgira el coneixement que tenen del conte i, per tant, activa també l'atenció i el seguiment de la trama durant l'hora de l'espectacle sense que hi hagi cap escena que se'ls escapi ni ganes de deixar la platea. (...)

L'espectacle té els millors moments, precisament a l'hora de càsting, amb les diferents representacions del gall, el ruc, el porc i el gat. Quatre troballes que per si soles ja val la pena veure l'espectacle. Una trama que permet alternar diversos estils musicals, aportar-hi el toc d'humor imprescindible i arribar a l'escena final amb un The End positiu i feliç sense que hagi calgut passar ni pel càsting ni pel ganxo de l'oportunisme o la riquesa del pretendent. Un bon inici de temporada de Viu el Teatre amb una estrena que no decebrà ningú —grans i petits— i que de segur que deixa els espectadors als quals s'adreça principalment amb la idea que no tot és com sempre s'ha dit que ha de ser i que en el canvi hi ha la millor revolució.

Trivial