Fa un temps que hi ha una colla de companyies que fan veritables rentats de cara als contes clàssics. Ho avisen, perque, fins i tot el canvi té el seu tunning particular. Aquest és el cas del treball versionat per Joan Sors per a El Replà Produccions. Altra vegada, amb un posat molt desenfedat, trenca amb el to carrincló (de llibre repetit amb el mateix to a la vora del llit) i provoca una explosió divertida i fresca. és una opció segura i encertada. Diem segura perquè manté uns codis molt amables com són la música de tonada repetitiv; la connexió amb el públic i els reclams de "vigila que ve el llop (el gat, en quest cas)!". També és valenta perquè es distancia dels paràmetres coneguts i s'atreveix a introduir elements quotidians que, probablement, no podran entendre del tot la canalla. Com ara, que la rateta es declari en vaga.
D'un espai aparentment vulgar es transformarà en un escenari kitsch, que ja voldria Almodóvar per a les seves pel·lícule.s Molts lluentons i ganes de trencar amb l'ordre establert. És clar que, en la vida real, no s'aconsegueixen totes les demandes dels treballadors tant fàcilment (i ho sabem prou els dissortats usuaris del metro, no?). Si hi ha aquesta transformacióm, hauria de ser perquè, en realitat, els presentadors tronats també tenen ganes de fer una revolució. I aquest fil de complicitat, que podria donar molt de joc entre l'actriu i el narrador té encara molts gags per exprimir.
La companyia canta, balla, interpreta dins de la correcció. Destaca la versatilitat de Cris Codina. que passa d'una garrepa Rotenmeier (ara que Heidi torna a ser coneguda per la infància) a un tendre, i voluntariós Ratoli Martí.
Les adaptacions a música moderna fan més atractiva la peça als germanets grans. Altres referències a aquestes adaptacions podria ser la de La Ventafocs. El musical a ritme dels 50 o Aladdin#thepopmusical de La Roda Produccions. Els contes clàssics, sovint tenen un to molt tràgic o, com a mínim, de viatge iniciàtic. També hi ha hagut versions valeroses. En destaquem, com a exemple, El princep feliç de La Baldufa o, molt recentment, El somni de Gulliver, de Roland Olbeter.
