Al fondo riela és la segona parada d’un trajecte que desfà el camí de la tradició per tornar-lo a recórrer i recuperar l’acte creatiu pur del flamenc. Rocío Molina (Premio Nacional de Danza 2010) agafa conceptes com arrel, essència i puresa i els redefineix amb una idea artística radicalment renovada i nua de qualsevol artifici. Només li cal el triangle primigeni del flamenc (ball, cant i guitarra) per desenvolupar tot el seu univers creatiu. Aquest objectiu es plasma en aquest espectacle amb un diàleg de miralls entre el ball i dos conceptes antagònics de la guitarra: un d’oníric i tràgic (Eduardo Trassierra) i un altre d’ingenu i bachià (Yerai Cortés).
Encara no hi ha crítiques publicades