Al galop

informació obra



Intèrprets:
Carme Elias
Autor:
Mark Hampton i Mary Louise Wilson
Traducció:
Joan Sellent
Direcció:
Guido Torlonia
Escenografia:
Ramon B. Ivars
Vestuari:
Andrés Andreu
Il·luminació:
David Bofarull
Caracterització:
Eva Fernández
Ajudant de direcció:
Javier López
Producció:
Sinopsi:

Una obra de teatre basada en la vida de Diana Vreeland, editora de les publicacions Bazar i Vogue. El text és el retrat de Vreeland en un punt d’inflexió de la seva vida, quan retorna a Nova York després de quatre mesos de viatge per Europa.

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria d'actriu principal (Carme Elias).


Crítica: Al galop

16/05/2014

Dones divines

per Maite Guisado

Dones divines

Ningú millor que Carme Elias per encarnar la prestigiosa periodista de moda. Ella mateixa és l'elegància personificada.

La direcció de Guido Torlonia arrodoneix el text escrit per Mark Hampton i Mary Louise Wilson

Estirant el fil, trobem una altra dona de qui cal parlar: Elsa Peretti

Diana Vreeland (1906-1989), anomenada La Divina, fou una de les més influents periodistes de moda durant més de cinquanta anys. Nascuda a França, va començar la seva carrera sent propietària d'una botiga de llenceria a Londres. Quan es va casar, es va traslladar a Nova York, on el 1936 es va posar a treballar a la publicació Harper's Bazaar i, de 1962 a 1971, a Vogue. La seva personalitat valenta, potser excèntrica, segura i original, la conduí a erigir-se en una autoritat indiscutible en el món de la moda, era “l'emperadriu de la moda”. La seva visió va contribuir a canviar no tan sols el concepte de moda, sinó també el paper tradicional i submís del paper de la dona. Va abandonar els clixés clàssics de bellesa per impulsar un model de dona independent, remarcant-ne les particularitats i fent-les esdevenir virtut.

A Al galop, la trobem a l'última etapa de la seva vida, quan l'han despatxada de Vogue. Acaba de tornar d'un viatge per la seva Europa (Milà, París, Berlín) i el cap li bull d'idees que vol realitzar. El monòleg, escrit per Mark Hampton i Mary Louise Wilson, i dirigit per Guido Torlonia (que ja muntà l'obra a Florència el 1997), amb escenografia de Ramon Ivars, no tan sols ens dibuixa aquell moment, sinó que ens explica les seves vivències passades, anècdotes curioses de la seva trajectòria, i la seva visió de la vida, de la dona, de l'art... Acostant-nos a la vida de Diana Vreeland, recorrem un tram de la història recent d'aquest seu món, la societat artística i cultural del moment, on ella mateixa fou un personatge.

Un repte interpretatiu

Amb la dilatada carrera de Carme Elias, sembla mentida que mai hagués interpretat un monòleg. L'actriu catalana l'ha afrontat com un repte, del qual surt més que airosa, perquè és gran dama i bèstia escènica a parts iguals. Un repte accentuat per les dimensions de la sala, una intimitat amb el públic a la qual tampoc no estava acostumada, però que suma un plus de veritat a la seva interpretació.

La carrera d'Elias s'ha desenvolupat tant en cinema, televisió com en teatre, sempre entre Madrid i Barcelona. Aquesta temporada els seguidors barcelonins es poden sentir satisfets, perquè ha participat en tres obres del Teatre Nacional de Catalunya: Taxi al TNC!, l'espectacle inaugural de l'etapa de Xavier Albertí com a director artístic de l'equipament; la fascinant i inquietant Fum, de Josep Maria Miró, juntament amb Joan Carreras, Lluís Marco i Anna Sahun; i Doña Rosita La Soltera de Federico García Lorca, protagonitzada per Nora Navas. Grans i exitoses apostes d'un gran teatre com el TNC.

Al galop, en canvi, es representa en una petitíssima sala, el Teatre Akadèmia. I això, estirant el fil, ens porta a parlar d'una altra gran dama amb una història que cal conèixer.

Elsa Peretti, una altra dona fascinant

Què té a veure Elsa Peretti amb tot això?El Teatre Akadèmia, que dirigeix Mercè Managuerra, se sosté gràcies al mecenatge de l'Elsa Peretti Foundation, amb seu a Sant Martí el Vell, un poble gironí d'uns 250 habitants.

Peretti fou guardonada el 2013 amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya per les seves contribucions constants a projectes culturals de tota índole, des de les excavacions d'Empúries, publicacions d'obres de Ramon Llull, la conservació de l'arxiu fotogràfic d'Oriol Maspons, que després cedí al Museo Nacional d'Art Contemporani de Catalunya, el Museo Internacional d'Art Contemporani de Sant Julià de Ramis... A més, ella gestiona la fundació del seu pare, el magnat del petroli Nando Peretti (API), la Fondation Ferdinando Peretti, que inverteix en projectes culturals i artístics, humanitaris, d'investigació científica, educació, preservació ambiental... a tot el món.

Peretti s'enamorà de Barcelona

Filla d'una adinerada família florentina, un dia Elsa Peretti va fer les maletes. El 1968 es va plantar en una Barcelona transgressora i va viure al màxim l'etapa de la Gauche Divine, les festes a Boccaccio, la relació amb l'escultor Xavier Corberó, amistats com Terenci Moix, els Godó, Samaranch... Explica que sortien de la discoteca a quatre grapes a les set de la matinada. Fou un moment de gran eclosió vital i artístic, en ple franquisme.

Alta, atractiva, una veritable bellesa italiana, fou musa de fotògrafs i començà com a model. Fins i tot Salvador Dalí la reclamà i va posar per a ell una setmana sencera, vestida de monja. A Nueva York i a Studio 54, la seva altra ciutat i la seva segona casa, on alternava amb Warhol, Liza Minelli o Micke Jagger, el fotògraf Helmut Newton la fotografià com a “conilletaPlayboy el 1974. Fou modelo dels modistes más importants, com Halston i Giorgio di Sant'Angelo. I, per suposat, va conèixer Diana Vreeland, i fins esdevingué quasi sa germana petita.

El 1974 ja era dissenyadora de referència i exclusiva de la joieria Tyffany. Per a les seves creacions, de prestigi internacional, s'inspira en les formes de la natura i el mar de l'Empordà, en Barcelona, en Gaudí... Dissenya peces simples i belles que realitzen artesans catalans.

Actualment, Elsa Peretti és una de les disenyadores de joies més famoses del món i continua la seva tasca d'impulsar iniciatives culturals.

Una persona enèrgica, vital, creadora i amb recursos com ella, no és estrany que hagi volgut donar-nos a conèixer la vida de Diana Vreeland en aquest petit miracle que és el Teatre Akadèmia de Barcelona i precisament amb Carme Elias, que va al paper com guant de seda.

A la web de rtve, de moment trobareu text i fotos. Però més endavant els vídeos dels reportatges i l'entrevista completa amb Carme Elias.