Al vostre gust

Teatre | Familiar

informació obra


Traducció:
Salvador Oliva
Adaptació:
Llàtzer Garcia
Direcció:
Llàtzer Garcia
Intèrprets:
Òscar Bosch, Mireia Cirera, Ester Cort, Adrià Díaz, Muguet Franc, Pep Garcia-Pascual, José Pedro García Balada, Carles Gilabert, Santi Monreal, Ricard Sadurní, Vanessa Segura
Vestuari:
Iztok Hrga
Companyia:
Béjart Ballet Lausanne
Coreografia:
Maurice Béjart
Sinopsi:

En paraules del director, Al vostre gust “és una comèdia, sí, però va més enllà de la situació d’embolics que produeix la rialla. Té un gran poder poètic i és un dels millors cants a la felicitat i a la llibertat que ensha donat el teatre. Apareixen dos dels més grans personatges de l’autor anglès: la intrèpida i enginyosa Rosalina -potser la millor creació femenina que mai va fer Shakespeare- i el melancòlic Jacques. Un personatge que està a l’alçada del millor Falstaff o Lear”.

“La dicotomia entre realitat i ficció és el que més m’interessa del text. El món real i l’imaginari. L’espai real i l’espai mental. La realitat i el somni. La pèssima realitat que empeny als personatges a fugir al món idíl·lic per excel·lència.”


Crítica: Al vostre gust

24/07/2015

Una alenada d’aire fresc

per Iolanda G. Madariaga

Fidels a la cita que es donaren ara fa sis anys, la Parking Shakespeare torna al parc de l’Estació del Nord i ho fa amb una de les comèdies amoroses més àcides del seu autor de referència. Una lleu operació cosmètica sobre la traducció de Salvador Oliva ha permès adaptar el text a les necessitats de la companyia (nombre d’actors i d’actrius, principalment) i a les exigències del particular espai escènic: un cercle al que s’accedeix per diferents punts entre el públic. L’objectiu es centra en posar tot el pes de l’espectacle en el text i la interpretació i relegar a un segon pla la resta d’elements que poden formar part de la nòmina teatral. Malgrat tot, la Parking Shakespeare sempre ha volgut incorporar alguns apunts musicals realitzats pels propis actors en escena. En aquesta ocasió, el treball musical és molt pobre ja que es limita a cantar a capella un popular tema de The Beatles que tan sols ajuda a posar un punt final una mica més lluït. En canvi, és notable l’esforç en elaborar un estilisme sobre un vestuari de carrer adequat al transvestisme que demana alguns dels personatges i també al fet que una bona part de l’elenc interpreti dos o més personatges: sobrietat rigorosa per a la cort de Frederic i explosió de color pels desterrats i pels pastors que, a més, llueixen amb estrambòtiques combinacions d’estampats. Per dirigir aquest muntatge, la companyia ha convidat el director i autor Llàtzer Garcia que ja havia treballat l’obra com ajudant de direcció de Xicu Massó. Pel que sembla, Llàtzer Garcia s’ha lliurat al joc teatral sense recances. Impregnat de l’esperit de la companyia, sosté un joc d’aparences i equívocs buscant la complicitat del públic amb uns actors que ja tenen el lloc molt apamat (tret d’alguna recent incorporació). Malgrat les difícils condicions de recepció (soroll ambiental, incomoditat, etc.), la Parking Shakespeare ha tornat a engrescar al nou, i no tant nou, públic a participar en la seva particular festa teatral estiuenca. Què sigui per molts anys!