Aladdin #ThePopMusical

informació obra


Intèrprets:
Júlia Bonjoch, Pol Nubiala / Roger Sahuquillo, Jana Gómez, Víctor Gómez, Jordi González, Miguel Ángel Sánchez
Escenografia:
Víctor Peralta
Vestuari:
Antonio Harillo
Il·luminació:
Ramsés Moraleda
Vídeo:
Ramsés Moraleda
Coreografia:
Meri Bonet
Direcció:
Dani Cherta, Nico Chevallier
Ajudantia de direcció:
David Achell, Brugés Faura
Companyia:
La Roda Produccions
Autoria:
Enzo Corman
Sinopsi:

El grup musical Top Flash es presenta a un concurs televisiu per obtenir una gira i l’enregistrament del seu primer disc. Però la guitarra de l’Aladdín, un dels components, es trenca i el jove no es pot permetre comprar-ne una de nova. Gràcies a una llàntia màgica i el poder del Geni que la custodia, l’Aladdín obtindrà tres desitjos. Sabrà triar els adequats i poder fer realitat el seu somni?

Crítica: Aladdin #ThePopMusical

05/10/2015

El muntatge utilitza tots els recursos al seu abast del ram de les tecnologies

per Andreu Sotorra

Tothom coneix el conte que forma part del recull de 'Les mil i una nits' dedicat al personatge d'Aladí i la llàntia meravellosa. Per tant, la referència universal és el punt de contacte entre la trama i els espectadors, tant els més primerencs com els més veterans. Si allà, originàriament la Xina, el bruixot embolica un pobre jove perquè li recuperi la llàntia màgica d'una cova plena de perills, aquí, ja en el món sense fronteres de la xarxa i l'objectiu i la mirada posada als Estats Units com a meca de la fama, el tal bruixot és una mena de botiguer d'objectes de segona mà, i el pobre jove, un xicot d'un grup de rock integrat per ell i un altre noi i una noia, en fase de llançament, que assagen per presentar-se a un concurs televisiu, però no tenen ni un duro per comprar-se una nova guitarra elèctrica.

El muntatge utilitza tots els recursos al seu abast del ram de les tecnologies, les més conegudes a hores d'ara pels potencials espectadors de l'espectacle. Des de connexions virtuals per skype a projeccions audiovisuals, des de termes lingüístics anglosaxons als més familiars de la comunicació quotidiana com twitter, facebook, instragram, spotify i tota la pesca.

I això sense oblidar el món encara potent de la vella televisió, amb un concurs de nous grups i el llançament a l'èxit del guanyador, l'explotació a tot preu per no perdre la fama i l'opressió d'un agent artístic inesgotable sobre una jove cantant i model, a qui anomenen Jasmine, que decidirà abandonar l'èxit fàcil per fer allò que li agrada de debò i afegir-se al grup de rock. (...)

Trivial