All genius all idiot

Circ

informació obra


Direcció:
Peter Jatsko (col·laboració), Daniela De Vecchi
Companyia:
LAminimAL
Sinopsi:

Hi ha una línia molt fina entre el geni i l'idiota, similar a la del conflicte entre l'instint i l'intel·lecte. Proposta que incideix en les absurditats de la vida, usant el circ extrem per remarcar la faceta més animal del comportament humà. Un espectacle que furga a les costures del circ contemporani i el barreja amb el teatre, la comèdia física i la música en viu per crear una peça original de to surrealista i d'una gran pulcritud tècnica.

Primera producció d'aquesta companyia emergent que ja ha rebut el guardó a la millor peça de circ i teatre físic a l'Adelaide Fringe 2016.

Crítica: All genius all idiot

10/09/2016

Molta potència en el circ i en les formes però un discurs opac

per Jordi Bordes

La companyia Svalbard està formada pels artistes de circ que van intervenir a Chicken legz (Tàrrega, 2014). Potser per això ressonen moltes maneres de fer d'aquest treball sota el segell d'Animal Religion però amb una evident creació col·lectiva. Hi ha aquella desinhibició, aquella seguretat dramatúrgica i un treball pulcre de circ (perxa xinesa, verticals, corda fluixa) i una exhaustiva interpretació musical. Un plaer als sentits. Els hi agrada presentar l'escenari brut però les accions són ordenades. Quim Girón intervé, accidentalment, en aquest espectacle (fent una substitució d'un compoment per incompatibilitats d'agenda). Triga en sortir però, quan ho fa, llueix amb les seves verticals i uns equilibris sobre els cossos dels altres que busca una expressió de dolor que de crueltat. Giron fa pocs mesos estrenava el Sapiens zoo, un treball que combrega també amb aquest muntatge,, tot i que la música era elcetrponica i que la foscor de l'escenari i el gust per col·lapsar d'accions l'escena generava un cert descontent entre el públic.

La dificultat d'aquest excel·lent treball de circ és la seva dramatúrgia. Es artistes han assumit uns rols de drags queens o goo-gos i es manté e l joc de domini d'un sobre l'altre. Tot i que no siguin unes imatges plaents, tampoc arriba a expressar amb prou contundència l'abús i la crueltat que pretenien mostrar. És evident que, en aquesta ambigüitat sexual, en l'ús de plataformes o de fer verticals sobre d'un cap de cèrvol hi ha una voluntat de transgredir amb el políticament correcte. Però no va gaire mes enllà. Sembla, ben bé, que estiguin jugant en una mena d'exaltació al·lucinògena puntual. Tot i aquest gust per l'espai brut (els carros de súper tirats no els treuen de l'escenari en cap moment) als seus aparells logren instants de bellesa i gags de comiciitat, amb un ordre que desconcerta, intencionadament.